Les lluïdes comparacions de sa senyoria

El Tribunal Suprem diu a la sentència del 9-N contra Mas, Ortega i Rigau que "el dret a participar en assumptes d'interès públic no autoritza a organitzar una votació oficial perquè els ciutadans opinin si uns acusats són culpables o innocents, per molt que la justícia emani del poble". Amb la vènia, el ponent de la sentència devia buscar un exemple perquè la gent entengués per què condemna el president i les conselleres, i sí, certament, s’hi ha lluït, perquè se li entén tot: es tracta de comparar una pregunta normal amb una pregunta inaudita, de menystenir els 2,37 milions de votants del 9-N i dir-los que van participar en una ocurrència, d’ignorar que consultar si vols un estat independent és un assaig del que van fer a Escòcia o al Quebec, d’obviar que la consulta és un procediment normal per resoldre un conflicte polític i de reafirmar, una vegada més, que quan es tracta de Catalunya perden el sentit comú.