L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'apartheid de l'exvicepresidenta mentidera'

"La dona que va dir que no hi havia hagut referèndum i que la policia no va actuar contra la gent, ha tornat a creuar la línia de la infàmia"

Em resisteixo a comentar els insults que rep Catalunya per part dels polítics espanyols per diverses raons: perquè la llista és inacabable, perquè milito en la preservació de la nostra autoestima que aquests polítics pretenen destruir sistemàticament, per no fer-los publicitat i perquè, francament, brams d’ase no arriben al cel.


Avui faré una excepció. La que va ser vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va dir ahir que a Catalunya es practica l’apartheid, indubtablement. Que aquí els independentistes tenen una manera d’apartar-te “y lo digo abiertamente porque lo he vivido, he estado allí muchísimo”.

Santamaría demana fermesa a Sánchez perquè a Catalunya "es practica l'apartheid"


Soraya està intentant presidir el PP, està de campanya, necessita fer titulars als diaris i necessita fer molts punts en la competició per demostrar qui és més dur amb els independentistes, ja que a ella l’acusen d’haver estat tova. Si no, el PP hauria fet els bons resultats que fer Ciutadans el 21-D. Total, que ahir va aconseguir ajuntar en el mateix titular “Catalunya” i “apartheid”.


L’apartheid és un règim de separació racial. Els blancs a un barris, a unes escoles, a uns hospitals, a uns parcs, i els negres a uns altres. Els primers tenen tots els drets, els segons no en tenen cap. Per lluitar contra l’apartheid, Nelson Mandela va estar 27 anys a la presó. Dir que que a Catalunya passa alguna cosa semblant és repugnant. Posin-ho a la mateixa llista dels insults de nazis. La mentidera Soraya, la dona que va dir que no hi havia hagut referèndum i que la policia no va actuar contra la gent, ha tornat a creuar la línia de la infàmia.


Perquè a Catalunya el catalanisme ha procurat no dividir la societat (per això l’ensenyament en català), perquè aquesta ha estat la terra del somni de l’ascensor social per a molta gent, sense que hagi importat d’on ve, perquè si algú pateix presó i persecució política a Catalunya no és el PP (bé, els del PP que van a la presó hi van, sí, però per corrupció, no per les seves idees), perquè l’Estat té la força de les armes i el monopoli de la violència i, per tant, només l’Estat té capacitat d’imposar. En fi, Soraya ha practicat el vell esport de “Fot-li que són catalans”. Només cal que miri el seu contrincant, Casado, que demana la il·legalització dels partits independentistes.


No sé si algú voldrà replicar que el que fa Soraya Sáenz de Santamaría amb aquest titular és el mateix que fa l’independentisme quan diu que a Espanya ha tornat el franquisme. De fet, el franquisme no se n’ha anat mai del tot. Restaurar la monarquia va ser un decisió de Franco que mai no ha passat per les urnes, els feixistes continuen aixecant el braç pels carrers amb impunitat i aviat sentirem els marramaus quan desenterrin el dictador del Valle de los Caídos, on ha estat més de quatre dècades de democràcia ocupant un lloc preferent. A Xile acaben de condemnar els que van matar el cantant Víctor Jara, 45 anys després del seu assassinat; els policies torturadors franquistes i els jutges que van dictar sentències contra demòcrates no han tingut mai ni un sol ensurt. Espanya no ha fet net de la dictadura. Espanya s’ha convertit en un estat autoritari quan envia la policia a pegar gent per votar, quan es nega a negociar un referèndum com a la Gran Bretanya o al Canadà, quan un jutge del Suprem s’inventa l’acusació de rebel·lió (no hi va haver violència, no hi va haver rebel·lió) i té a la presó ja fa vuit mesos nou dirigents polítics i socials per aquesta acusació que no s’aguanta, quan ha impedit investir presidents tres polítics que tenen els vots després de passar per les urnes. Un motiu més per anar a la manifestació de dissabte a les 19 hores, a Barcelona, per l’alliberament dels presos.


Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF