Misc 29/07/2019

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Jordi Sànchez: protestar, governar'

"L’estratègia, per a Sànchez, són dues coses. Una és la protesta, i l’altra és la governació del país"

2 min

La setmana passada va acabar amb una pregunta: ¿hi haurà eleccions anticipades a Espanya el 10 de novembre? N’hi haurà si abans del 25 de setembre Pedro Sánchez no aconsegueix els vots per ser investit president del govern espanyol.

Dijous de la setmana passada els vaig dir que per aquelles dates, a finals de setembre o començaments d’octubre, està prevista la notificació de la sentència, i que una sentència un mes abans de les eleccions seria una injecció de vots suplementària per a l’independentisme, i que aneu a saber si el jutge Marchena es guardaria la sentència en un calaix. Doncs tal dit, tal fet. Avui publiquem aquesta peça de l’Ernesto Ekaizer que diu que la repetició electoral ajornaria la notificació de la sentència, que està prevista per a principis d’octubre i coincidiria amb la precampanya, per allò de “no interferir”. O sigui que, en cas de repetició d’eleccions, la sentència arribaria després del 10 novembre, quan, per cert, els presos ja farà 2 anys que estan en presó preventiva.

Tot plegat ens porta a la resposta a la sentència. Se n’està parlant molt, com si hagués de ser un moment definitiu en què hi haurà una acció a Catalunya i una reacció de l’estat espanyol. Pedro Sánchez en parla en termes de 'situation room' per estovar el PP i Ciutadans, com si aquell “Ho tornarem a fer” de Torra anticipés una mena d’1 d’Octubre que requerís barcos carregats de policies i el botó del 155 a la vora. Que milions de catalans contestaran la sentència, això és segur, però la sentència no serà epifania, un senyal del cel que indicarà un camí. Al cap i a la fi, el mal de la repressió ja està fet. L'endemà de la sentència no es pot improvisar com va passar després de l’1 d’Octubre. És en aquest sentit que els recomano l’entrevista que avui publiquem a Jordi Sànchez, realitzada a la presó de Lledoners.

Sobre la sentència diu que serà una “sentència d’estat” i que durant quatre mesos “hem trepitjat les moquetes i vist la litúrgia de com es mou el poder de l’Estat”. Però sobretot importa el titular: “És urgent definir l’estratègia que ara no tenim”. I l’estratègia, per a Sànchez, són dues coses. Una és la protesta, i l’altra és la governació del país. Sobre la protesta, Sànchez opina que és millor sortir al carrer i plantar-s’hi durant uns dies, continuadament, tipus Hong Kong, més que no pas una vaga general. I la protesta al carrer, ciutadana, perquè tothom vegi que la gent no es conforma, ha de ser compatible amb continuar governant el país i aprovar uns pressupostos, si Junts i Esquerra volen culminar la legislatura. Sànchez ho té clar: “La gent ha de poder exercir sense por el dret a la protesta, i la gent decidirà quina ha de ser la intensitat de la resposta, igual com va decidir com havia de ser l’1 d’Octubre”. Protestar, exigir, governar.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

stats