L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Escòcia: «Escolta, Europa (ja venim)»’

La història no s’atura mai, el mon és dinàmic. Això val per a la UE, per al Regne Unit, per a Escòcia i, naturalment, per a Espanya i per a Catalunya. Si el Regne Unit abandona la UE, serà molt difícil impedir que els escocesos votin a favor de la seva independència i a favor de quedar-se a la Unió

El Regne Unit se n’anirà de la Unió Europea. I Escòcia se’n pot anar del Regne Unit. I això és així perquè aquesta nit Boris Johnson ha obtingut una majoria absoluta confortable. Necessitava 326 escons per a la majoria absoluta i n’ha tret 364. És el millor resultat conservador en 30 anys. Per contra, és el pitjor resultat per als laboristes, que han perdut 42 seients. 

Cal tenir en compte que el sistema electoral britànic no és com el nostre. Allà guanya l’escó el candidat que guanya a cada districte i tots els altres se’n van a casa, no com aquí, que el vot és proporcional i el segon, el tercer i el quart també van entrant al Parlament.

Tres anys i mig després del terratrèmol Brexit, el terratrèmol Johnson sacseja el paisatge polític del Regne Unit

Però, sigui com sigui, els britànics, sobretot els anglesos, han posat clarament el seu futur en mans del primer ministre, que, a diferència de Pedro Sánchez, sí que se n’ha sortit amb la convocatòria d’eleccions. I amb una campanya amb una sola frase: “ Get Brexit done” [Fem el Brexit].

Johnson ha guanyat les eleccions, però també ha guanyat un referèndum, i no sobre ell, exactament, que també (va arribar a primer ministre substituint la dimitida Theresa May i ara s’ho ha guanyat), sinó que ha guanyat el més semblant que hi podia haver a un referèndum sobre el Brexit, perquè tota la campanya estava basada en això. I els laboristes no s’han atrevit a defensar quedar-se a la Unió Europea obertament, no han tingut una posició clara, i això, en política, es paga. Johnson ha portat els termes del debat allà on a ell li interessava i no s’ha parlat de gaires coses més.

Sortir de la Unió Europea costarà molt, en tots els sentits, i crec que tots hi sortim perdent, els britànics i els europeus. Crec que és una pèrdua per a la Unió Europea quedar-se sense un dels estats més importants del món. Però tots els que des de Brussel·les i des de la confortable moqueta de l’alta Europa s’han limitat a menystenir els favorables al Brexit dient que eren uns desinformats a causa d’uns mentiders, hauran de concloure que ara, molts mesos després de la primera febrada per sortir la UE, la gent ha tingut temps de pensar-s’ho. El projecte no és percebut com un projecte que estigui al servei dels ciutadans. Deu ser injust, però és així. No s’hi veu l’interès per millorar la vida de la gent que hi va haver després de la Segona Guerra Mundial amb la creació de l’estat del benestar. L'eslògan del Brexit va ser “Recuperem el control” (de la nostra vida), Europa ha d’escoltar.

Haurà d’escoltar Johnson i els escocesos. Ja saben que Escòcia va votar contra el Brexit, a favor de quedar-se, i que el Partit Nacionalista Escocès ha obtingut una victòria esclatant: 

Dels 55 diputats que elegia, els independentistes escocesos n’han guanyat 48, als districtes pintats de groc, al nord de la Gran Bretanya. Són 13 més que l'última vegada. Per això, ahir a la nit, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va dir que Johnson tenia el mandat de treure Anglaterra de la Unió, però, Escòcia? Ho decidiran els escocesos.



I ara mirin la imatge de l'eufòria. La primera ministra estava esperant entrar en aquesta connexió en directe i quan ha vist que el líder d’un partit rival no guanyava el seu escó, ho ha celebrat com un gol.


La història no s’atura mai, el món és dinàmic. Això val per a la UE, per al Regne Unit, per a Escòcia i, naturalment, per a Espanya i per a Catalunya. Cal escoltar la gent. No fer res no és una opció; no tocar, no reformar, no escoltar la gent, no és una opció. Si el Regne Unit abandona la UE, serà molt difícil impedir que els escocesos votin a favor de la seva independència i a favor de quedar-se a la Unió. 


Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF