Cheney, Bush, Aznar

Entenc que els cinèfils trobin que 'El vicio del poder' està dirigida de manera que cap espectador pot perdre el fil i arribar a conclusions diferents de les del director. Entenc que està realitzada, muntada, narrada a estones per una veu en off i acompanyada de rètols de manera que, com diria Groucho Marx, fins i tot un nen de cinc anys l’entendria. Potser és que tenim el cervell tan reblanit que l’esquerra nord-americana (si el terme encara no és un oxímoron) deu haver decidit parlar com la dreta perquè l'entenguin, és a dir: Dick Cheney era dolent no, el següent. Però, tot i així, no se la perdin. Veuran com el poder tria les paraules que fa servir per manipular-nos, com les petrolieres i el complex industrial militar ho tenen gairebé tot comprat, com a partir del 2001 amb l'11-S el que està per sobre de la llibertat no és la seguretat sinó el negoci de la seguretat. I veuran com queda retratada la intel·ligència de Bush fill, aquell gran amic d’Aznar.