Administrar l'abundància

El Barça ha guanyat la Lliga, la Champions i la consideració mundial de millor equip de la història, el Barça B ha acabat tercer a la Lliga de Segona, cosa que representa la millor classificació final mai obtinguda, i el Juvenil ha fet el triplet, havent perdut només dos partits en tot l'any, un a la Lliga i l'altre a la Copa.

Els jugadors del Barça triomfen i fan triomfar les seleccions espanyoles de totes les categories. L'etiqueta fabricat a La Masia és una denominació d'origen de prestigi. La història de l'aventura anglesa de Piqué i Cesc s'ha tornat a repetir amb el cadet Toral, Nolito se'n va anar al Benfica, el Fulham vol Jeffren, hi ha dies que Bojan té un peu a la Roma, i Thiago podria anar on volgués. Com va dir Zubizarreta, hi ha dies que al Mini hi ha més representants que públic. Fins i tot ja vénen de fora a emportar-se entrenadors com Luis Enrique.

O sigui que el problema és com administrar una collita amb excedents, situació que no és nova, però que aquest any es planteja amb tota la cruesa d'un dilema dramàtic que amenaça de destarotar la pax blaugrana amb que anàvem a passar l'estiu: Cesc o Thiago? Aquesta és la pregunta, què dic la pregunta, la bronca de l'estiu: Cesc o Thiago?

Cesc té a favor que ja és un futbolista fet i amb galons de capità de l'Arsenal, i que deu tenir una gana de títols tremenda, perquè a Anglaterra ja fa sis anys que no aixeca res. Fins ara només tenia en contra que és un fitxatge car i que la seva tornada era l'entreteniment de cada estiu, i que, francament, ja cansa. Però aquest any el culebró s'ha embolicat encara més amb la irrupció en escena del personatge Thiago, tipus que té en contra que encara no està fet del tot, ni dins ni fora del camp, però que ja fa coses com el golàs de la final sub-21 amb Espanya.

Si el Barça hagués de ser coherent amb l'austeritat pressupostària d'una directiva que ha ordenat imprimir en blanc i negre per estalviar en tòner, s'ha acabat la discussió: Thiago. Un club que afirma que té 45 milions per a fitxatges, no se'ls pot gastar gairebé tots per recuperar un fill pròdig. O sigui que puja Thiago, reforça el mig del camp, i queden diners per buscar un davanter.

O això, o es ven Thiago i, amb el calaix que fa, en sobra per recuperar Cesc, millorar la davantera i tornar a fer anar la impressora de color. I, finalment, hi ha l'opció que això no sigui un dilema: que vingui Cesc a un preu raonable, i que Thiago tingui la seva oportunitat al primer equip però aprenent que hi ha cua, i que no pot fer mala cara cada cop que no jugui.

Acabi com acabi, que el Barça no tingui por. Que el problema no sigui "i si se'n va i triomfa?" i menys "i si va al Madrid?" El que no jugui al Barça l'any que ve és que no ha volgut ell o és que no ha volgut el Barça, perquè creu que el que té és millor o perquè és una qüestió de principis. Així que els que hagin de decidir que donin la cara i no s'arronsin, perquè tots són bons però tots no hi caben.