30/03/2020

Per què Alemanya té menys morts?

4 min
Espai dins la terminal de l'aeroport de Franz-Josef-Strauss a Munic, al sud d'Alemanya

Els països de tot el continent estan bloquejats. Les fronteres estan tancades. Els sistemes de salut estan perillosament sobrecarregats. Les economies s'estan contraient. I la gent està morint, en nombres aterridors.

A Alemanya passa el mateix. Tot i que no hi ha un confinament total, les escoles, botigues, restaurants i teatres estan tancats; les reunions de més de dues persones estan prohibides. L'economia es reduirà i es perdran llocs de treball. Fins i tot la cancellera Angela Merkel s'ha autoaïllat després de saber que el seu metge estava infectat. Sembla que Alemanya no és immune als estralls de la pandèmia.

Excepte en una cosa: sembla que hi estan morint molt poques persones. Fins dissabte, dels 56.202 casos confirmats de coronavirus "només" 403 pacients havien mort. Això és una taxa de mortalitat del 0,72%. Per contra, a Itàlia la taxa frega el 10%, i a Espanya, amb les dades disponibles de pacients detectats, el 8 per cent. A la Gran Bretanya, on hi ha al voltant de tres vegades menys de casos que a Alemanya, hi han mort més del doble de persones.

Unes xifres sorprenents que constitueixen una mena d'enigma. Alguns han lloat el país per haver trencat la maledicció de la catàstrofe; altres han estat molt més cautelosos. Què està passant a Alemanya i què en podem aprendre?

El primer i més important: les proves primerenques i persistents ajuden. I també ho fa el seguiment de les persones.

Prenguem el primer cas registrat al país. El 28 de gener es va confirmar a Baviera que un home que treballa per a una empresa de recanvis d'automòbils amb dues plantes a Wuhan, a la Xina, tenia el virus. En dos dies, les autoritats van identificar la persona que havia infectat el pacient, van rastrejar els seus contactes i els van posar en quarantena. L'empresa va deixar de viatjar a la Xina i va tancar la seva planta a Baviera. El brot –altres empleats també van donar positiu– va ser contingut eficaçment. A tot el país es va repetir el patró. Els departaments de salut locals i les autoritats federals van treballar junts per testar, rastrejar i posar en quarantena els ciutadans exposats.

Alemanya també ha protegit els seus residents més grans, que estan en molt més risc. Els estats van prohibir les visites a la gent gran, i els encarregats de formular polítiques van emetre advertències urgents per limitar el contacte amb els avis. Sembla que molts es van posar ells mateixos en quarantena. Els resultats són clars: els pacients de més de 80 anys constitueixen al voltant del 3% dels infectats, encara que representen el 7% de la població. S'estima que l'edat mitjana dels infectats és de 46 anys; a Itàlia és de 63.

I a Alemanya molts més joves han donat positiu en la detecció del virus que en altres països. En part, això es deu al fet que al país s'hi fan moltes més proves. Però també hi ha un element d'atzar i cultura. Alemanya és un país esquiador –al voltant de 14,5 milions d'alemanys van a esquiar cada any– i els Alps austríacs i del nord d'Itàlia són llocs populars. Aquest any, després que els turistes viatgessin a un dels centres del brot europeu, el Tirol, sembla que van tornar amb el virus i el van propagar.

Més a prop de casa, hi ha el carnaval. Un dels brots primerencs més importants va ocórrer en un dels llocs on se celebrava el carnaval, que involucra desfilades i festes populars entre els joves. Sembla que hi ha centenars de casos que condueixen a una parella que va participar en les festivitats de la ciutat de Langbroich. "Tant l'esquí com el carnaval poden haver empès a la baixa la mitjana d'edat de la primera onada de casos confirmats", ha dit Karl Lauterbach, metge i membre del Bundestag.

Tant les proves primerenques com la incubació del virus entre gent jove expliquen en part per què la taxa de mortalitat de país és tan baixa. "Depèn de qui testem i en quines quantitats", em va dir Martin Stürmer, viròleg i director d'un laboratori que fa proves de coronavirus a Frankfurt. En general, els països que fan menys proves i les reserven per als que ja estan molt malalts, com Itàlia, tenen taxes de mortalitat més altes.

Però hem de ser cautelosos a l'hora de treure massa conclusions de les estadístiques, particularment en aquesta etapa primerenca. Encara que el sistema de salut alemany està en general en bona forma –recentment modernitzat, ben dotat de personal i ben finançat, amb el nombre de llits de cures intensives per cada 100.000 habitants més alt d'Europa–, encara no ha estat realment posat a prova. Els pacients tot just han començat a entrar als hospitals. De mitjana, un pacient greument malalt de covid-19 mor 30 dies després de ser infectat. "Som només al principi de l'epidèmia", va dir dimecres Lothar Wieler, president de l'Institut Robert Koch. "¿Com es desenvoluparà? És una pregunta oberta".

És molt possible que Alemanya estigui just abans de la corba. Pel que fa a la tensió que el sistema haurà de suportar en les pròximes setmanes, hi ha opinions diverses. "Crec que és poc probable que experimentem una situació com la d'Itàlia", ha dit Stefan Willich, director de l'Institut de Medicina Social, Epidemiologia i Economia de la Salut de l'Hospital Universitari Charité de Berlín. D'altres són més pessimistes. El Dr. Lauterbach va advertir que la taxa de mortalitat d'Alemanya podria augmentar.

I hi ha hagut senyals que el sistema de salut podria veure's sobrepassat aviat. Cada vegada més hospitals i metges informen sobre l'escassetat de materials essencials com màscares i altres equips de protecció. Un article publicat dimecres per diverses associacions mèdiques va predir que és probable que d'aquí "un curt període de temps no hi hagi prou recursos de cures intensives a Alemanya per tractar tots els pacients, tot i la seva recent ampliació". El pitjor pot estar per venir.

Així que potser hi ha una lliçó que podem treure de l'experiència d'Alemanya. No confiem en la nostra sort –o en les nostres dades– massa aviat.

Copyright The New York Times

stats