I tant si podem... rabejar-nos-hi

Apoc a poc però a un ritme constant els militants d'ICV van arribant a l'Hotel Catalonia Berna. A dos quarts d'onze deuen ser més d'un centenar que xerren animadament en grups petits mentre beuen aigües. Hi ha força xicotets d'aquests que ronden la quarantena. Moltes noies amb vestits de colorets i arracades artesanals i molts nois esprimatxats, barbamecs i amb jersei de ratlles. També hi ha els clàssics professors de filosofia mig calbs amb les mans a les butxaques i amb cara d'eterns preocupats. No hi veig ni globus ni banderes de cap mena, i no és per falta de causes entre els militants.

Un Joan Herrera tranquil però seriot va saludant la premsa amiga. Dolors Camats rossega un entrepà d'aquests que només poden empassar-se amb una cervesa i es mira preocupada la pantalla de reüll. Joan Saura, amb les mans a les butxaques, comenta la jugada amb un antic professor meu que sempre venia a la baratíssima Ramon Llull amb Converse i xupa de cuir però que avui s'ha mudat per a l'ocasió. Raül Romeva, que sembla el més tranquil de tots, es dedica a donar classes de política internacional a uns militants interessats a saber com han llegit les eleccions a Europa. Com un plebiscit, sento que diu.

Mas anima la festa

A mesura que va sortint l'escrutini en una pantalla els militants van animant-se. "Jo em pensava que en trauríem 16", comenta una senyora d'uns cinquanta anys de cabell blanc i una tallada mig punkie, però un altre noi insinua l'ambient que deu haver-hi al Majestic i sembla que en això hi trobem el millor consol. "Mas dimissió, Mas dimissió" és l'únic crit que sento. " Olé , olé , quina patacada", veig que crida una pèl-roja amb ballarines i uns clips al cap. S'abracen tots amb tots. Esperen ansiosos que comparegui un Mas derrotat i confesso que a estones no sé si sóc entre militants d'ICV o de Ciutadans. Haver augmentat tres diputats, haver obtingut més pes a tot el territori, els fa gràcia, esclar, però no sembla el tema més important. Quan Mas apareix amb cara de funeral, la festa s'anima. I quan enfoquen Duran i Lleida, la festa és total. Tan aviat com acaben de parlar els convergents, entonen el seu himne: "Catalonia is not CiU " a cor que vols. Entre clams de "sí se puede, sí se puede " i de "Mas impotent, Mas impotent", Joan Herrera es rabeja en el papu. Ningú comenta res d'ERC ni de la CUP. Els militants marxen de l'hotel de manera endreçada i discreta però els vestits de colorets han perdut una mica de candidesa.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF