Perles i gomina contra el president de la Generalitat

Captiva, desarmada i un pèl acollonida pel desplegament policial, em planto a les set a la Llotja, l'immens palau de congressos que van construir a Lleida fa un parell d'anys i que és, com tot el que es fa aquí a Ponent, d'inspiració rural. Ja ho saben, aquells tons terrosos i dimensions bàrbares que et fan sentir petit i sol com Lleida a l'hivern, quan vas pels carrers sense trobar-te ni una ànima. Però avui la ciutat sembla una altra. Davant de la Llotja hi trobo cinquanta joves esperant joiosos el president d'Espanya… amb cassoles, xiulets i estelades. " Españoles, Franco ha vuelto" , crida un barbut entre aplaudiments. Després d'un llarg estira-i-arronsa amb els Mossos -que no em deixaven entrar al míting perquè m'havien pres per una separatista- aconsegueixo passar a dins, amb els senyors de bé.

La sala gran de la Llotja -amb arbres pintats a les parets, per allò del ruralisme- és encara mig buida. Però a poc a poc entren jubilats fent voleiar banderes de disseny, unes banderes espanyoles que cap a la punta es transformen en senyeres. Hi abunden els matrimonis d'estètica semblant a Jaime Peñafiel i a María Teresa Campos. Hi ha poca gent jove i tota de manual: ells, mocasins i gomina; elles, talons, perles i bosses petites per portar-hi el gos.

Veig que després de fer-se pregar vint minuts, surten a l'escenari Dolors López -la candidata de Lleida-, Alícia Sánchez-Camacho i Rajoy. López posa els ulls en blanc i invoca el papu: una Catalunya independent quedaria fora de la UE i els pagesos perdrien les ajudes de la PAC, que són el 30% dels seus ingressos. Es tracta d'infondre cangueli adaptant-lo als interessos territorials, vegi's quina tècnica tan sofisticada. L'Alícia insisteix en la irresponsabilitat política de Mas, i Rajoy pregunta "On anirem a parar amb un president que convoca eleccions per amagar els seus fracassos?" Aleshores un espontani suggereix: "Que se'n vagi al manicomi". El president Mas, s'entén.

Com que l'ADN de la demarcació és de CiU, però més aviat de la banda del Campell, el PP intenta arrossegar indecisos. El que no sé és si, envestint Mas com fan, se'n sortiran. A part, esclar, que qualsevol diria que no han tingut mai tractes amb els convergents. López es presenta com l'única garantia per evitar la fractura ciutadana a Ponent. I mentre l'escoltava pensava en les estelades del carrer, i que ja fa anys que la societat està fracturada. I que potser hauria d'anar passant cap a casa, si no vull que m'enviïn també al manicomi.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF