Jesús segons Sánchez Piñol
L'Albert Sánchez Piñol ens fa saber que la figura de Jesús probablement és una farsa perquè les fonts cristianes són pura propaganda i les no cristianes inconsistents. Bé, és obvi que ningú s'apropa verge a les primeres: per això des de la fe del carboner els Evangelis testifiquen tota la vida de Déu fet home i, en canvi, des de la mala bava no passen de conspiració per enredar els analfabets. Per a la majoria d'experts, però, són un pastitx de textos històricament molt problemàtics, elaborats uns segles després de l'assassinat d'un de tants que van autoproclamar-se Messies. Documentar el rumor cristià sembla impossible, sobretot perquè l'èxit de Jesús rau en el seu fracàs, en no haver viscut com un divo polític o religiós digne d'annals sinó com un jueu marginal que perviu pel testimoni dels que van seguir-lo.
Si aprofitant les dates l'estudiós vol il·luminar els ruquets que s'empassen el Nadal, diria que desestimar en bloc els Evangelis i les fonts no cristianes com fa ell és una negligència. Hom pot riure's de les referències rabíniques a Yeixu, de Cels citat per Orígenes, de Tàcit o de Plini el Jove, de Mara o Llucià, hom pot creure que la referència de Suetoni deslegitima els Fets dels apòstols, però no pot obviar-los o distorsionar-los ni per afirmar ni per negar Jesús. I sobre Flavi Josep, fins i tot els indocumentats podem seguir la polèmica en què molts experts, creients o no, van destriant què hauria afegit la tradició cristiana a l'original. Tot estudi sobre Jesús es pot fer subratllant les probabilitats o els buits dels textos, però si una recerca des de la fe ha d'estar a l'altura del que predica, la seva crítica també. I els seus copròlits, que tant interessen, és possible que s'erosionessin fins a fondre's, com l'honestedat intel·lectual d'algunes crítiques al cristianisme.
