29/12/2018

La innovació a l’escola: centres diversos, no desiguals

4 min

Fa pocs dies vaig visitar una escola. Hi vaig arribar a la mateixa hora que els alumnes, que és un dels millors moments. Encara veig la cara d’algun pare o àvia que es quedaven una estona mirant com els infants entraven feliços. Potser més d’un s’hi quedaria. Quan, més tard, visitava els racons dels petits, encara hi havia alguna mare acabant d’acomiadar-se. Em va venir a buscar a la porta el director, content de rebre visita, i ens vam passejar per tot el centre. És difícil descriure el caliu, la vida, els colors, els decorats i l’aire de creativitat que s’hi respira. El que em va meravellar va ser l’aprofitament de tots els espais: sota l’escala, als passadissos, a les aules reconvertides de portes obertes. Sense gaires recursos han anat renovant tota l’escola: “Mira això -em deia el director mostrant unes mampares al passadís-, ho vam comprar gràcies a un premi que vam guanyar”. Diverses millores s’han fet guanyant premis. “Moltes de les reformes ens les fa un avi fuster que com a voluntari es dedica en cos i ànima a l’escola”. Ara estan renovant el pati, que comença a ser diferent del pati d’escola de tota la vida. Els alumnes decideixen què hi volen canviar: ara pintaran un mural a la paret immensa i despullada. Treballen per projectes i de manera globalitzada, no hi ha assignatures, i barregen alumnes de diferents edats. És una escola que innova.

El director fa quatre anys que hi és. Quan va arribar era un centre amb molta concentració de població immigrant, baixa matrícula i baixos resultats. I aquests últims anys l’escola ha fet un tomb. La diversitat hi és un valor, i el curs passat ja en va quedar gent a fora perquè els arriben famílies que abans no hi venien i que volen, com tots els pares, la millor escola per als seus fills. Malgrat que al seu voltant hi ha altres centres també públics o concertats, la matrícula creix. I els resultats de les proves han millorat. Ha deixat de ser aquell centre estigmatitzat. S’han apuntat a totes les iniciatives que els oferien, a totes les xarxes d’innovació i de canvi.

Una de les millors iniciatives del director, però, des que hi va arribar, va ser organitzar una obra de teatre per Nadal. Són els mestres qui actuen i preparen cada any una obra diferent. Per veure-la entren a l’escola els pares, els avis, les famílies: tot el barri. L’escola ha obert les portes i ha passat a ser una escola singular, amb un projecte educatiu propi que la fa diferent. A mig matí prenem un cafè a la saleta de mestres. Esmorzen junts i comenten entre rialles i acudits l’obra. Alguns encara van amb els ulls mig maquillats. Ahir va ser l’estrena.

Aquests dies ha estat notícia la voluntat del departament d’Educació de fer de la innovació educativa una política pública. Es volen estendre les xarxes d’innovació arreu del territori i que arribin a tots els centres. Es diu que no volen “centres desiguals, ni competència entre centres”, sinó que els centres col·laborin ells amb ells fent xarxa a nivell local per innovar. La innovació, doncs, no respon a una moda sinó a la necessitat de fer les coses de manera diferent per fer-les millor. Aquesta és la paradoxa. No cal que tothom faci el mateix, pot haver-hi plantejaments diferents: escoles diverses però no desiguals. Queda enrere el clàssic sistema educatiu vertical i centralitzat, en què tots els centres responien al mateix model. Centres diversos perquè estan en contextos diversos i el procés de millora s’adapta al context.

Què ha de promoure la política educativa? La millora de condicions perquè els canvis es produeixin en més contextos. Mataríem la innovació si penséssim que es pot prescriure o generalitzar. La recerca afirma aquí i arreu que són poquíssims els processos en què una “escola referent” es converteix en model per transformar el sistema escolar sencer. Al contrari: el valor de les xarxes és l’intercanvi, no la reproducció. El que ha funcionat en un centre no necessàriament funcionarà en un altre. Del que es tracta és de promoure i capacitar els docents per fer un canvi de cultura professional. I en això el lideratge dels equips directius hi juga un paper fonamental.

El lideratge pedagògic és el que actua en el cor dels processos d’innovació educativa i es revela com un dels aspectes més determinants a l’hora d’implementar els canvis. Nombrosos estudis empírics identifiquen el lideratge escolar com un factor important en l’eficàcia i la millora escolar. Les escoles poden compensar la societat i les desigualtats d’origen dels alumnes millorant els resultats i l’equitat. La qualitat dels docents i de l’ensenyament -seguida de la qualitat del lideratge-és fonamental a l’hora de fer canvis propicis, particularment envers els alumnes desfavorits.

L’obra de teatre ha estat determinant per a la millora del clima de centre, la col·laboració entre mestres, la implicació de les famílies, la visió compartida i, en general, el projecte que ha fet de l’escola una escola singular i oberta al barri. En països com Escòcia, Gal·les, Noruega o Holanda (per no citar un cop més Finlàndia o Estònia) estan encoratjant els líders escolars a convertir-se en líders del sistema, i així contribuir a la transformació del sistema, perquè cada escola sigui una bona escola.

stats