A favor del Pacte Contra la Segregació

A Catalunya necessitem més consens polític entorn de l’educació

Els mesos de febrer i març són mesos intensos en el calendari escolar: preinscripcions, visites i jornades de portes obertes. També per a les famílies són mesos intensos, fins i tot de neguit, per haver de triar escola. I és que les famílies es preocupen, de forma natural, per obtenir la plaça que els agradaria, al centre amb el qual se senten més identificats pel que fa al clima a les aules, el tarannà i el projecte educatiu. Les famílies que s’impliquen en la tria de centre són les que després participen activament en el procés d’escolarització i d’educació dels fills. La col·laboració entre família i escola és un bé per a tots que cal preservar i promoure. Per això hauríem d’aspirar a aconseguir que sempre es visqui amb orgull que aquella és “la nostra escola”. Perquè la complicitat de les mares i els pares amb l’escola és un factor d’èxit educatiu més que demostrat i beneficia alhora el conjunt de la comunitat educativa: alumnes, famílies i docents.

Ara bé, no podem deixar de dir que amb això no n’hi ha prou, i que el que ens cal és tenir una visió més àmplia de la comunitat educativa i, doncs, del territori i el conjunt de la xarxa de centres. Calen, sobretot, polítiques educatives decidides que generin consens entorn de la planificació i la redistribució de l’alumnat. Perquè, malauradament, ni tots els centres estan en igualtat de condicions ni totes les famílies tenen les mateixes oportunitats i recursos per informar-se i per triar, o per saber maximitzar les seves expectatives en funció de l’oferta existent. Per tot plegat, i des de la perspectiva de l’equitat (que no és altra que la de la qualitat del sistema), és important que els agents locals i els municipis siguin part activa per arribar a acords i pactes entre escoles; i fer-ho establint mesures i dedicant esforços per informar i acompanyar les famílies en el procés de preinscripció i de tria de centres.

El que no pot ser és que per falta de política i de consensos ens trobem amb grans desequilibris en la composició social de l’alumnat en molts barris i municipis catalans

El que no pot ser és que per falta de política i de consensos ens trobem amb grans desequilibris en la composició social de l’alumnat en molts barris i municipis catalans. L’objectiu de la lluita contra la segregació escolar és fer possible que diferents centres d’una mateixa zona no tinguin les desigualtats enormes que ara es donen sinó una composició similar, en consonància amb el seu entorn. Malgrat les campanyes de desinformació, el Síndic fa anys que ve insistint en el fet que la diferència va més enllà de la pública i la concertada: també hi ha enormes diferències entre centres públics i només el 20% de la segregació s’explica per les diferències entre l’escola pública i la concertada.

Catalunya és un dels països de l’OCDE que més inversió privada fan en educació. L’anormalitat del nostre sistema no és tant que hi hagi escoles de titularitat privada com el fet que les famílies paguin el que l’administració s’estalvia. Això fa que hi hagi desequilibris en les quotes d’escolarització tant en centres públics com concertats i que la concertada demani quotes “voluntàries” que es paguen de manera “obligatòria”. Diferències que més tard generen desequilibris en la composició dels centres.

Fa pocs dies, en la inauguració d’unes jornades, la directora general de Centres Concertats, Pilar Contreras, afirmava sense embuts que l’escola concertada és el millor negoci que ha fet mai l’administració catalana. De fet, ja en temps del debat per al Pacte Nacional per l’Educació la gran majoria dels que representen l’escola concertada al nostre país feien una aposta per la gratuïtat. I és que tenim una extensa realitat d’escoles concertades amb vocació de servei públic, i que fan seva l’opció per una “escola gratuïta i de qualitat”. Si n’hi ha que no s’hi apunten haurien de ser escoles privades, sense més, sense concert.

Aquests dies torna a ser notícia el Pacte Contra la Segregació que promou el Síndic de Greuges amb el departament d’Educació. Un pacte que fa més de dos anys que es gesta. S’hi fa bandera de la necessària corresponsabilitat dels diferents agents. Mentre escric aquest article m’assabento que un cop més s’han posat bastons a les rodes, i que els uns i els altres han decidit no signar el pacte. Els uns per interessos partidistes, els altres perquè no volen acceptar que la realitat del nostre servei públic de l’educació preveu l’existència d’escoles concertades. Ja hi som: el Pacte Contra la Segregació, que era l’esperança de molts, un pacte molt mesurat en els termes i rigorós, basat en les evidències i l’anàlisi de la realitat, ha estat ara posat en entredit i altra vegada estem encallats. A Catalunya necessitem més consens polític entorn de l’educació i no aquesta cultura de permanent conflicte en què es qüestiona tot ("Cal abolir l’escola concertada", va gosar dir l’altre dia una veu a la ràdio). És una cultura que es deleix per fer esmenes a la totalitat, que no permet avançar mai. El que ens hi juguem va més enllà del fracàs escolar: ens hi va el valor de la convivència i la diversitat en una societat democràtica.  

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF