Pixallibertats

Franco deixava fumar. I si hagués deixat cardar (sense anar a la presó o a l'infern) potser encara hi hauria franquisme actiu a Espanya, de la mateixa manera que encara hi ha castrisme actiu i no només sociològic a Cuba. Amb mojitos i barra sexual lliure, les dictadures passen millor, oi que sí?

Esclar que faig una reducció a l'absurd. Però considerablement menys bèstia que la de l'Arturo Pérez-Reverte quan saluda la nova llei antitabac escrivint a Twitter: "Ana Frank fumaba. La delató un vecino a la Gestapo cuando bajó a fumar al bar". Ho transcric tal com raja perquè aquests estirabots són molt més macos en versió original. I aprofitant que a Catalunya tots sabem idiomes.

Espanya és un país curiós. Ha entomat molts més anys de dictadura que altres països respecte als quals li agrada sentir-se superior; tanmateix, li agrada vantar-se del poc cas que s'hi fa de la norma. Conversa real presenciada a Madrid entre un indígena castís i una ecologista alemanya esgarrifada: "A Berlín només ens han de dir una vegada que reciclem les escombraries i tots reciclem des del primer dia, no com aquí!" Resposta del madrileny castís: "A Berlín també només us van haver de dir una vegada que us poséssiu tots a matar jueus, no com aquí!"

Certament la desobediència pot ser una gran virtut civil. Però no sembla -o no sempre- el cas en un lloc on, sent rei Carles III i passant la gent una fam de les que fan època, 40.000 persones es van revoltar, amb morts i ferits, no per res, sinó perquè al ministre d'Hisenda, el marquès d'Esquilache, se li havia acudit de prohibir per llei als madrilenys de portar capa llarga. Intolerable, oi?

A mitjans dels anys 50, la CIA preparava a Madrid una operació conjunta amb membres dels serveis secrets (militars) del franquisme. Junts havien d'interrogar expresoners espanyols del gulag rus. La CIA els volia interrogar de 8 del matí a 5 de la tarda, parant mitja hora per dinar. Els espanyols es van quadrar com un sol home: ells necessitaven pel cap baix dues hores, dues i mitja, per anar a dinar a casa. Van haver de fer torns diferents.

Per dominar Espanya s'han de respectar les llibertats petites. És un país on si a la gent li deixes fer lo que le sale de los cojones, ningú necessita llibertats més grans. L'anarquia abans que el civisme, la revolució abans que la democràcia: se'ls ha acudit als fumadors pensar que si no s'haguessin pixat per sistema totes les lleis toves contra el tabac, no haurien hagut de venir les dures?

Però tranquils, que ja els passarà. Fa anys es va viure una situació semblant a Nova York, la ciutat que molts consideren la Sodoma i la Gomorra americana, i que en canvi és una de les ciutats dels EUA menys permissives amb el tabac. No es pot fumar absolutament enlloc. D'entrada també van dir que el món s'enfonsaria, que els bars haurien de tancar. I què ha passat realment? Doncs que la majoria estem a la glòria. I el que vol fumar, se'n va al carrer o al Tercer Món.