El llibre blanc del nou país

Entre primers de setembre i primers de novembre del 2014 han sortit publicats dos llibres grans en pes i extensió però també en idees. Es tracta del Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya (editat en dos volums, el de síntesi i el dels divuit informes del CATN) i el Llibre blanc: Barcelona, capital d’un nou estat.

El primer llibre blanc analitza les estratègies que la Generalitat hauria de tenir presents i les mesures que hauria d’adoptar a l’hora de bastir un estat propi. El segon llibre blanc, amb aportacions de 149 participants, intenta explicar què pot representar per a Barcelona el fet d’esdevenir la capital d’un nou estat. Tots dos són llibres corals, en els quals de manera generosa i entusiasta s’han implicat moltíssimes persones procedents d’àmbits molts diversos i perspectives molt diferents.

Els informes del CATN són de caràcter eminentment tècnic i responen només a l’estadi del procés constituent, aquest on som justament ara. Aquests informes presenten, en tres grans parts, les estratègies fonamentals d’assoliment i creació d’un nou estat amb plenes garanties. La primera part inclou des de la legitimació del procés d’autodeterminació i les vies de consulta o d’eleccions plebiscitàries fins a les instruccions per fer la declaració d’independència, l’aprovació de la nova Constitució, la successió d’ordenaments i administracions, la distribució d’actius i passius amb l’estat espanyol i la quantificació de nous ingressos i despeses derivats de la independència. La segona part presenta de manera ordenada el conjunt d’estructures de què Catalunya s’hauria de dotar per esdevenir plenament nou estat, en camps tan diversos com ara els de l’economia i les finances (euro, banc central propi, administració tributària, servei de duanes), les entitats reguladores i supervisores o administratives, la creació d’una Seguretat Social catalana, l’administració de justícia, la seguretat i la defensa o el control d’infraestructures clau en l’abastament d’aigua i energia o en les tecnologies de la informació i la comunicació. Per acabar, en la tercera part s’indiquen uns criteris bàsics sobre els quals s’haurien de construir les futures relacions de Catalunya amb l’estat espanyol, la Unió Europea i la comunitat internacional.

El Llibre blanc: Barcelona, capital d’un nou estat, en canvi, aposta ja per dibuixar algunes de les línies marc que en aspectes de governança, urbanisme, economia, coneixement i equitat podria assumir una Barcelona convertida en capital d’un nou estat. Qualsevol futur candidat a alcalde de la ciutat haurà de passar, inevitablement, per la lectura de les pàgines, summament inspiradores, d’aquest llibre. Però l’aspecte sens dubte més sorprenent del llibre és, al meu parer, que el marc de possibilitats i oportunitats que té Barcelona es multiplica per mil en el precís moment que som capaços de pensar i actuar en clau d’estat. Totes les cotilles i encaixonaments que ara pateix la ciutat en aspectes diplomàtics, internacionals, d’infraestructures, d’inversions, de promoció econòmica i empresarial esdevenen ara oportunitats immenses.

És cert que als informes tècnics del CATN caldria incorporar-hi, en un futur no llunyà, un llibre blanc sobre el país que voldríem pel que fa especialment a la manera de concebre i exercir les polítiques públiques en matèries com ara l’economia, la recerca, l’educació, la cultura, la sanitat, la gestió pública, la seguretat, la política internacional, el medi ambient, etc. En alguna mesura aquesta tasca ja l’ha començat a impulsar la societat civil, però requereix que acabi per quallar en forma de projecte compartit, amb grans línies bàsiques de consens entre tots els partits i entitats socials. Un projecte és el compromís temporal que s’assumeix per planejar i llançar esforçadament alguna cosa cap endavant ( projicere ), d’acord amb fases graduals o etapes d’execució. La creació i disseny d’un nou estat i de la capitalitat de Barcelona reuneix sens dubte tots els al·licients per impulsar una nova tasca emprenedora col·lectiva, perquè ens obliga a respondre a diverses preguntes. Quin model d’estat volem per a nosaltres i els nostres fills? Com haurem d’actuar com a capital de Catalunya? Quines responsabilitats i compromisos voldrem assumir davant del món? ¿Sota quina imatge i valor de marca voldrem que se’ns identifiqui en la nostra manera d’interactuar en els organismes internacionals?

Decidir el nostre futur vol dir imaginar-lo, pensar-lo i construir-lo. Vol dir ara també recuperar en format contemporani la vocació d’estat propi (i de capitalitat) que romania en el llarg sentiment compartit de nació durant els tres darrers segles. El catalanisme polític va intentar durant més de cent anys fer compatibles el sentiment de nació i la participació i contribució a un estat comú plurinacional. Però les institucions de l’estat espanyol, des del seu govern fins al Tribunal Constitucional, han tancat definitivament aquesta possibilitat i s’afanyen a la recentralització total. Per això, ara no ens toca sinó confiar en nosaltres mateixos. El dret a decidir reclama el dret a conèixer, perquè sense informació no hi ha possibilitat real de tria. Però m’atreviria a dir, a la llum d’aquests dos llibres blancs, que el dret a decidir és també una potent fàbrica de somnis, un fantàstic accelerador de partícules col·lectives des del qual dissenyar les estructures de la Catalunya i la Barcelona del futur. Aquesta és, en bona mesura, la gran energia i il·lusió que impulsa l’actual procés a Catalunya.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF