Publicitat
Publicitat

L'estat d'ànim col·lectiu

De vegades, determinats esdeveniments inesperats activen o desencadenen en nosaltres una resposta emocional automàtica. Poden ser emocions positives, negatives, reactives. En aquests casos, sempre, els esdeveniments precedeixen les emocions. I, normalment, aquestes emocions remeten o desapareixen en desaparèixer el factor que les ha provocat.

Però la persistència en el temps d'alguns successos importants activa la continuïtat de les emocions. Quan passa això, quan determinades emocions romanen temporalment en les persones, les emocions esdevenen estats d'ànim i passen a formar part del seu marc de conducta. Un estat d'ànim representa la congelació o perpetuació temporal d'una vivència emocional. Robert E. Thayer el defineix com un sentiment de fons que persisteix en el temps. Sentim emocions, però vivim en estats d'ànim. Tenim emocions, però els estats d'ànim ens tenen a nosaltres i s'avancen a nosaltres. Generalment, no som capaços de veure aïlladament els nostres estats d'ànim sinó que acostumem a identificar-los, confondre'ls o barrejar-los amb la forma amb què se'ns presenta el món.

De fet, els estats d'ànim són constitutius de l'existència humana i afavoreixen o dificulten les nostres possibilitats d'acció (objectius i fites) i la manera com actuarem. Altrament dit, els sentiments i els estats d'ànim influeixen i, en alguns casos, determinen els processos d'eficiència cognitiva, la nostra elaboració de judicis, els processos racionals d'elecció i els nivells de rendiment que assolim en les nostres accions. Hi ha una connexió clara d'influència entre estats emocionals, estats d'ànim i acció (o innació). En cert sentit, doncs, el món, per a nosaltres, és també un estat d'ànim, una precondició vital des d'on treu el cap el nostre esperit. Quan canviem el nostre estat d'ànim, el món canvia amb ell. Com que no hi ha realitat al marge dels subjectes, com que la realitat és sempre una construcció social, els estats d'ànim contribueixen a definir com ens situem davant la realitat, com la vivim i com la veiem. No estem dient que s'hagi de confondre la realitat amb el nostre estat d'ànim (com passa amb determinades psicopatologies), sinó que l'estat d'ànim representa una determinada clau d'entrada (meitat emoció, meitat judici) a la realitat. Els estats d'ànim tenyeixen les nostres vivències, de vegades algunes d'elles, de vegades la totalitat.

Per aquest motiu, els estats d'ànim són una forma concreta d'obertura o tancament al futur, ja que emmarquen les nostres conductes i accions i connoten el nostre horitzó de possibilitats. Un estat d'ànim determinat implica un particular (pre)judici o predisposició davant la realitat que fa que ens comportem d'acord amb els seus paràmetres. I així es genera un cercle viciós: els fets precedeixen les emocions, que -si aquests persisteixen- alhora generen estats d'ànim. Però un cop fixat un estat d'ànim, precedeix i condiciona la nostra conducta i actuació, de vegades fins i tot al marge de la presència dels fets inicials que el van generar.

Hi ha estats d'ànim que aporten avantatges a les persones i d'altres que són disfuncionals i els generen patiment en les seves vides i relacions. La iniciativa, la creativitat, l'emprenedoria, la innovació, la col·laboració, la cooperació, la laboriositat, o els seus oposats, depenen en bona mesura dels estats d'ànim organitzatius i col·lectius.

Els estats d'ànim són virals, s'encomanen. La causa d'aquest contagi està relacionada amb la nostra condició comunitària. Som éssers socials, no llops esteparis. L'estructura emocional del nostre sistema límbic -una regió cerebral- està formada per un circuit obert que depèn de fonts externes per al seu funcionament. La nostra estabilitat emocional no és autònoma ni tancada sinó que depèn de les connexions que fem amb altres persones. Per això, els individus i els grups condicionen l'estat d'ànim de les persones, de manera semblant a com una mare tranquil·litza el seu fill. La nostra regulació límbica és interpersonal, és a dir, tenim un cervell social que actua com un autèntic radar emocional, i això fa que els senyals que emet un altre puguin alterar els nostres nivells hormonals o la nostra activitat cardiovascular, per exemple. Disposem d'un sistema de circuits basat en neurones mirall que s'activen per comprendre i imitar les accions observades en els altres. Això afavoreix les nostres capacitats cognitives, emocionals i socials. La constant interacció humana facilita el reflex emocional, el qual genera una autèntica sopa emocional , una mena de contagi que afavoreix la compenetració o sincronia a llarg termini de l'estat d'ànim col·lectiu. Hi ha autèntiques reaccions emocionals en cadena ben conegudes per tots nosaltres, com per exemple el riure contagiós. El nostre circuit obert capta el riure i automàticament l'imita. Per aquest motiu, un senyal emocional potent emès a un col·lectiu pot arribar a generar una reacció en cadena i fins i tot un autèntic segrest emocional, és a dir, la conjunció instantània de molts sistemes límbics. Aquest encaix límbic és preracional i és la forma de comunicació més directa i bàsica entre humans.

Els líders coneixen aquesta capacitat i la saben fer servir, i esdevenen així imants emocionals. Els bons líders, a més, estan constantment auscultant els estats d'ànim col·lectiu.

[La segona part d'aquest article es publicarà demà]

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF