Publicitat
Publicitat

25-N i després: vuit qüestions

Els catalans decidirem democràticament el 25-N cap on volem encaminar el nostre futur. Fins que no es faci el recompte final de vots i es formi el nou Govern és difícil assegurar res. Però com que encara no tenim respostes, el que podem fer és avançar algunes preguntes que, al meu parer, convindria començar a plantejar-se ara mateix.

1. ¿Continuarà l'ofensiva espanyola? Sí, i de manera creixent. Fins al dia 25 l'ofensiva contra la proposta sobiranista s'accentuarà en tots els nivells, el mediàtic, el polític i el diplomàtic. En el millor del casos es rebutjaran les raons i el full de ruta sobiranistes; en el pitjor dels casos les crítiques seran ad hominem , contra Artur Mas. L'objectiu és desacreditar i desinflar l'eufòria independentista.

2. ¿CiU assolirà la majoria absoluta? El marge de maniobra de què disposarà Artur Mas es veurà condicionat per aquesta qüestió. Alex Salmond, el líder del Partit Nacional Escocès, va assolir la majoria absoluta en les eleccions del 2011 i això li va reduir els entrebancs parlamentaris per impulsar el referèndum per la independència i per negociar bilateralment amb David Cameron els detalls de la consulta. Un resultat inferior als 68 escons serà venut a Espanya com una derrota i a Catalunya donaria més protagonisme als dos possibles partits amb qui pactar, ERC (que voldrà accelerar encara més el procés) i el PSC (que podria frenar-lo). En ambdós casos la multiplicació d'actors i la necessitat de pactes podrien dificultar el procés. La responsabilitat d'ERC i el paper que hi jugui el seu líder, Oriol Junqueras, poden ser decisius.

3. Quina serà la segona força política del Parlament? Hi ha tres partits en disputa pel segon lloc: el PSC, el PP i ERC. El partit líder de l'oposició ocuparà un lloc destacat en els procediments parlamentaris i en l'opinió pública i, a més, es presentarà com l'alternativa de govern.

4. Quina proporció d'escons representaran els partits sobiranistes al Parlament? Si CiU, ERC i ICV sumen o superen els 90 escons (sobre un total de 135) dues terceres parts del Parlament serien partidàries de realitzar una consulta d'autodeterminació, la qual cosa hi donaria molta legitimitat. Els escenaris òptims per a l'acceleració de la consulta combinarien l'alta participació electoral amb la majoria absoluta de CiU i/o una important majoria sobiranista disposada a cooperar. Aquesta situació permetria imaginar dos nivells d'actuació parlamentària diferents: una majoria de dos terços que donés suport al president en la consecució de l'estat propi i la mateixa majoria fent el seguiment crític tradicional de l'acció del Govern.

5. Quin destí li espera al PSC? Fa poc Salvador Cardús presentava aquest balanç demolidor de la deriva del PSC: "Eix nacional confús; lideratge tendre; posició ideològica qüestionada; horitzó periclitat; capacitat de gestió discutida… I, sobretot, erosió interna i externa". És difícil resumir millor la situació d'aquest partit. El PSC continua vivint en una realitat que fa temps que ha caducat. L'enfonsament que pot patir en aquestes eleccions pot ser històric i el seu futur incert.

6. Quines seran les primeres accions del nou president, del nou Govern i del nou Parlament? La situació quasi constituent del moment convidarà a anar més enllà dels procediments parlamentaris habituals i a preveure quins missatges i iniciatives es volen traslladar a la ciutadania, a la societat civil organitzada, al president del govern espanyol, a la Unió Europea i a la comunitat internacional. Atès que l'acord polític entre partits haurà de ser important, el paper del president del Parlament serà decisiu a l'hora de generar consensos.

7. Quines funcions hauria d'assumir el president de la Generalitat? A partir de la creació del nou Govern s'haurà de treballar simultàniament en dos fronts. El primer implicarà una dedicació molt gran als processos de consulta i creació de l'estat propi. El segon haurà de mantenir l'acció pròpia de govern en les condicions de crisi econòmica extrema que ens toca viure. Aquest doble front aconsella preservar i concentrar l'actuació del president en el primer i diferenciar-la de la tasca més tècnica d'un o dos consellers en cap dedicats a l'acció política habitual del Govern.

8. Quin serà el clima social l'endemà de les eleccions? Continuarà el malestar derivat dels efectes de la crisi, però es renovarà la il·lusió dels ciutadans partidaris de l'estat propi; i, evidentment, augmentarà la tensió amb Espanya. Governar també voldrà dir entendre, acompanyar i gestionar aquests sentiments.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF