Barcelona, ‘dumb city’?

L’'smart city' és una oportunitat potentíssima de fer progressar la ciutat. Barcelona ha d’aconseguir liderar-ne el sector

S mart city és un d’aquests conceptes de moda que a força de repetir-los gairebé ja no signifiquen gaire cosa. A l’inici pràcticament volia dir que qualsevol servei municipal estava connectat a un ordinador. La majoria de ciutats van declarar-se smart, que vol dir intel·ligent, i vam passar tots a dir que teníem semàfors smart, fonts smart, i fins i tot les escombraries eren smart. I és que amb l’acceleració de les TIC , era intel·ligent aplicar-les massivament a la prestació dels serveis públics. A més de proporcionar més eficiència de costos, les TIC tenen la capacitat de ser una palanca per donar més bon servei a la ciutadania, més personalitzat, just i de més qualitat en una ciutat cada cop més sofisticada, complexa i interconnectada.

És difícil d’imaginar la quantitat de sensors d’entorn, d’infraestructures, de serveis, GPS, càmeres, panells, i la gran quantitat de dades de què disposa l’Ajuntament sobre la quantitat i la qualitat dels serveis que presta i sobre l’estat de la ciutat en qualsevol moment. Majoritàriament tota aquesta informació està acumulada en sitges, disponible en àrees de responsabilitat estanques. És a dir, el departament de Mobilitat té informació dels seus sensors i indicadors de mobilitat; el de Medi Ambient, dels seus; el de Serveis Socials, dels seus, i així per a cada àrea de gestió. La informació també pot estar compartimentada entre els subsectors que componen una mateixa àrea, per exemple, escoles i biblioteques; o salut pública i parcs i jardins. Això és així a totes les ciutats del món. I és així perquè els sistemes de què disposem actualment són fruit d’una llarga evolució. La força real de l’ smart city és el potencial d’informació que es pot alliberar de la gestió conjunta, transversal i interconnectada de relacionar totes aquestes dades. I de la creació d’aplicacions i instruments de gestió que puguin transformar aquesta informació en millors serveis i beneficis per als ciutadans de Barcelona. Afortunadament, la progressió exponencial que estan tenint les tecnologies de la informació està aportant de manera accelerada solucions i respostes.

La força real de l’'smart city' és el potencial d’informació que es pot alliberar de la creació d’instruments de gestió que puguin transformar la informació en millors serveis i beneficis per als ciutadans

D’una banda, el big data permet capacitats de càlcul inimaginables per connectar informació i, de l’altra, s’han inventat sofisticats sensors múltiples de dimensió ridícula i costos ridículs amb capacitat de processar in situ ( edge computing ) la informació que recullen i d’activar una actuació immediata.

L’Ajuntament de Barcelona, l’any 2010, va voler atreure al 22@ empreses per crear un clúster dedicat al camp de les smart cities, i va proposar a les empreses punteres establir el seu equip d’investigadors a Barcelona. A canvi, l’Ajuntament aportaria tècnics informàtics municipals a un equip conjunt, i informació real de la ciutat sobre la qual basar les proves i simulacions. També s’oferia Barcelona com a camp de proves pilot. A canvi, l’Ajuntament obtindria l’ús lliure dels desenvolupaments, i es contribuïa a germinar al 22@ un nou sector tecnològic amb potencial. Aquest és el projecte en què estan implicades les multinacionals Cisco i Schneider, la col·laboració de les quals fa uns dies l’ARA va destapar que estava en perill, i que de moment s’ha resolt amb la retirada de Schneider del projecte. És habitual que aquest tipus de projectes tinguin alts i baixos, per dificultats tècniques, per fluctuacions del suport polític, o per la volatilitat de l’interès de les mateixes multinacionals. Les millors ciutats del món estan competint per liderar els desenvolupaments en aquest camp en creixement i per atreure les empreses que s’hi dediquen. Esperem que Barcelona tingui èxit amb el projecte.

¿S’imaginen el potencial de dominar aquesta informació i utilitzar-la al servei de la ciutat? Amb una visió més futurista, imaginin com s’ha de preparar una ciutat com Barcelona per gestionar el dia que arribin els cotxes sense conductor. O, en un exemple més d’actualitat, amb quines diferències s’hauria plantejat la famosa superilla si disposés d’un sistema que definís i gestionés un horari dinàmic d’usos del carrer en funció de múltiples variables. Molta gent queda aclaparada per la dimensió inabastable del que estem comentant. També hi ha gent que desconfia de la capacitat humana d’orientar tot això cap al bé comú; si més no, desconfien de la capacitat política. Jo crec que és una oportunitat potentíssima i preciosa per progressar i millorar la ciutat. Faríem bé d’aconseguir que Barcelona liderés aquest sector més enllà de si se’n diu intel·ligent, espavilat o smart city. Siguem smart, no dumb.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF