Per un Govern calmat, combatiu i competent

Sembla que s’ha obert una possibilitat real que Catalunya torni a tenir Govern. Si es confirma, seria una bona notícia. Encara hi ha incertesa i l’experiència aconsellaria prudència a l’hora de fer anticipacions. Així i tot, deixeu-me continuar aquest article suposant que la possibilitat es materialitzarà.

El nou Govern s’haurà de moure en un context polític profundament anormal. Inexcusablement, la seva preocupació política principal haurà de ser sortir del 155 i, alhora, lluitar amb fermesa per la fi de la repressió. Sens dubte hi haurà veus, algunes benintencionades i d’altres no, que insistiran en la necessitat, també, de dialogar i de negociar amb el govern de Madrid. Jo soc de l’opinió, però, que entrem en un període, que pot ser llarg, en què no hi haurà una atmosfera que sigui propícia a iniciatives formalitzades d’aquests tipus. Ara bé, ens hem d’adonar que no són imprescindibles. En la fase actual el que convé, i convé molt, és rebaixar el nivell de tensió, i per a això no cal coordinar-se gaire. Tots els actors polítics haurien de saber per si mateixos el que un objectiu de distensió demana. Si el govern d’Espanya i la judicatura la volen, s’hauran de qüestionar la política repressiva que estan seguint. I, per la banda catalana, i més enllà, s’hauria de tenir molt present que la tensió és el medi natural més ben adaptat al creixement i la prosperitat de Ciutadans i del nacionalisme espanyol més ranci. El partit d’Albert Rivera és el més interessat a portar-la al límit. La seva política es, i continuarà sent, la de la provocació permanent: ho veiem cada dia. Com més sigui el tema català el tema polític dominant a Espanya, més enfortits se sentiran.

Un govern de Ciutadans seria com un govern d’Aznar. Seria poc entenimentat que des de Catalunya els féssim el joc i els ajudéssim a aconseguir el govern d’Espanya. Sobretot, doncs, no ens deixem provocar. I, en aquest sentit, i dit entre parèntesis, no em puc estar d’expressar un desig, en forma de recomanació, a tots els membres del futur Govern: no envieu tuits, sisplau. Els tuits són un instrument de comunicació i, com les notes de premsa, han de ser escrits i gestionats per professionals de la comunicació. Els vostres departaments, esclar, en poden fer, però és una mala idea que en feu vosaltres personalment. La meva recomanació no és que compteu fins a deu abans de fer un tuit. És que no en feu. Un tuit brillant us pot generar un aplaudiment, quelcom agradable i sense conseqüències. Però un tuit desencertat us pot fer molt de mal. I ningú, excepte Donald Trump, pot estar segur de ser infal·lible. Més generalment, aneu amb compte. Com ja he dit, us provocaran i voldran que perdeu els estreps. No els perdeu. Deixeu les emocions a casa quan sortiu al matí cap a la feina.

A més de l’agenda directament política, el nou Govern s’haurà d’ocupar dels afers que en diem del dia a dia, però que són fonamentals per al funcionament d’un país. A què s’hauria d’aspirar en aquest front? Ho formularé de la manera següent: d’aquí un any no s’hauria de poder dir que “no s’ha notat la diferència entre l’època en què no teníem Govern i estàvem amb el 155 i l’any que hem tingut Govern”. No dubteu que això és el que diran, i hi insistiran, els adversaris del Govern. Cal que la frase sigui ridícula, que caigui pel seu propi pes, que no tingui credibilitat entre la gent que políticament no està intensament compromesa. L’objectiu hauria de ser que aquest sector de la nostra ciutadania pogués dir: “Ara sabem per a què serveix un govern que s’ocupa del dia a dia, sabem com un govern des de la proximitat és molt més efectiu que un govern, o més ben dit un no-govern, des de la distància”. Afegeixo que, com ha estat habitual en les darreres dècades, aquest programa reclama un Govern amb personalitat, gens tímid i molt combatiu. Sense vacil·lacions ni pors a l’hora d’entrar en conflictes per la defensa de les seves competències. I creatiu en les seves iniciatives. També demana que els nomenaments del nou Govern es distingeixin per la seva competència. Seria un gran error designar càrrecs amb criteris estrictament de repartiment polític. Més d’hora o més tard hi haurà eleccions. El seu resultat també dependrà de la qualitat del que faci el Govern.

Resumeixo, doncs, els trets que considero desitjables per al nou Govern: calmat, combatiu i competent... i elegit pel Parlament de Catalunya.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF