06/01/2018

Ai las, no hi haurà distensió

3 min

EconomistaAvui volia escriure sobre Barcelona. Catalunya té una economia forta, diversificada i ben capaç de recuperar-se de xocs com els que ha rebut aquesta tardor, o com els que, malgrat els esforços raonables que puguem fer per evitar-los, puguin venir. Un actiu fonamental de la seva economia, i que per tant cal cuidar, és la ciutat de Barcelona.

Volia dir-vos que la fortalesa de Barcelona ve de lluny. Fa uns vuit segles i mig ens va visitar, camí de Constantinoble, un viatger conegut com a Benjamí de Tudela. Va escriure una crònica del seu viatge (en hebreu). De Barcelona en diu:

“Hi ha allà una santa comunitat, homes savis i intel·ligents. És una ciutat petita i bella situada a la vora del mar, a la qual van amb les seves mercaderies comerciants de tot arreu: Grècia, Pisa, Gènova, Sicília, Alexandria d’Egipte, de la terra d’Israel, d’Àfrica i tots els seus confins”.

Moltes coses han canviat des de llavors. Barcelona ja no és una ciutat petita, almenys per als patrons europeus: és la ciutat de la UE més gran, i la tercera d’Europa, entre les que no són capital d’estat, però unes quantes de les característiques que ens assenyala Benjamí de Tudela segueixen marcant el que Barcelona és, o el que, al meu parer, pot ser: una ciutat bonica, plena de savis, i sàvies, i un gran centre d’intercanvis comercials.

Volia escriure que mantenir-la bonica és a les nostres mans. Si miro enrere, la millora en el decurs de la meva vida ha estat extraordinària. Cal, i es pot, persistir en aquesta línia. I si no ho diu Benjamí de Tudela ho dic jo: una ciutat bonica ha de ser agradable i ha de ser acollidora, per als de fora i per als de dins. El visitant fa despesa a Barcelona, i això és bo per als de dins. Ara bé, potser una multitud de visitants pot crear dificultats per als que són a dins però a lloguer. Doncs fem programes ambiciosos i sostinguts d’habitatge públic. No veig altra fórmula més eficaç en el mitjà termini.

I també que Barcelona com a centre d’intercanvis comercials és conseqüència de la geografia, però, sobretot, de l’esperit d’empresa que, al llarg de generacions, l’ha sabut capitalitzar. Qui diu comerç, diu indústria i activitat econòmica. El futur de Barcelona, i amb ella de Catalunya, és indestriable de l’activitat econòmica, i no de qualsevol mena, sinó de l’orientada a l’exterior. En aquest sentit, el segle XII, vist pel nostre visitant, apunta tant o més que el XIX cap al segle XXI.

I volia remarcar, finalment, que la nostra ambició ha de ser la d’una Barcelona plena d’homes i dones sàvies. Aconseguir això també és a les nostres mans. De fet, mantenir-ho. Les grans ciutats del futur seran aquelles que estiguin plenes de gent sàvia, de gent que empenyi les fronteres del saber. Estem ben situats, tant perquè Barcelona és bonica i agradable, com perquè hi ha activitat econòmica, i, sobretot, perquè ja hi tenim una base forta.

Però, ai las, avui no puc parlar de tot això amb gaire convicció perquè acabo de rebre la notícia de la decisió del Tribunal Suprem de mantenir a la presó, a sol·licitud del fiscal de l’Estat, el vicepresident Junqueras. I això canvia completament les meves esperances. L’any 2018 no serà de distensió. Quan el president Rajoy diu que la principal incertesa econòmica espanyola és la situació catalana potser té raó. Fins al setembre de l’any passat no hi havia cap evidència que el nostre conflicte afectés la situació econòmica catalana o espanyola. Però en el camí cap a l’1-O, i sobretot després, hi ha incidit. A la dreta més dura això no li importa. A un govern espanyol responsable això li hauria de preocupar. Però no ho sembla. Esclar que des de Catalunya hi haurà resistència: no es poden deixar passar ni empresonaments, ni exigències humiliants, ni agressions al sistema educatiu. Es multiplicaran les accions de denúncia a l’exterior, cosa que irritarà el govern central, etc. No hi haurà ni aparença de normalitat. Ni, em temo, gaire espai per a accions de recuperació. És descoratjador però és el que vol el govern del PP.

Des de Catalunya hem de reaccionar amb sang freda i unitat. Continuo pensant que aquesta legislatura ha de durar quatre anys. Crec que això és essencial. Però res impedeix que el Govern que es formi, presidència de la Generalitat inclosa, tingui, per així dir-ho, un caràcter tècnic, és a dir, que de cap manera prefiguri la construcció d’un lideratge alternatiu al que hi ha a la presó o a l’exili. Que ningú ho dubti: mentre hi siguin, ells seran els nostres líders.

stats