Màsters gens honorables

A grans trets, sembla que la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid va atorgar un títol de màster a la presidenta de la Comunitat de Madrid i que, en el procés de dur-lo a terme, es van cometre irregularitats i il·legalitats, el propòsit de les quals era disfressar el no compliment dels requisits de dedicació de l’alumne. O de manera més planera: se li va regalar el títol. Ni em correspon ni tinc la informació necessària per qualificar més acuradament la natura de les infraccions comeses. Però tampoc ho necessito per als comentaris que ofereixo a continuació.

L’episodi el podem valorar des de dos vessants. L’estrictament polític i el que afecta la institució universitària. Avui seré sobretot un universitari i posaré l’accent en el segon.

De tota manera, em permeto unes paraules sobre el vessant polític. Lluir títols obtinguts de la manera descrita és molt poc exemplar per a un polític, i és, per tant, més que sostenible que haver-ho fet sigui incompatible amb mantenir un càrrec tan representatiu com el de president d’una comunitat autònoma. Una altra cosa és si la Sra. Cifuentes aguantarà o no. Hi sembla disposada i després d’una vacil·lació inicial el seu partit també. En part, suposo, per situar Ciutadans en una posició molt compromesa. Aquest partit ha amenaçat amb votar la moció de censura del PSOE contra la Sra. Cifuentes. Si la moció guanya, el nou president serà del PSOE, però no només això, serà el professor Gabilondo, clarament un excel·lent candidat que, a més, i, amb una certa justícia poètica, té un currículum acadèmic magnífic i de netedat absoluta. Sumant-se a la moció, Ciutadans decebria els electors de dreta que mira d’atraure i, alhora, contribuiria a construir un rival de consideració. ¿S’hi atreviran? ¿Buscaran vies més complicades per evitar el problema? No ho tenen fàcil.

Ara bé, el tema principal per a mi no és qui rep el títol sinó qui el dona. El que m’encén la sang és el comportament de la Universidad Rey Juan Carlos. És profundament patològic i, malauradament, en un sistema tan essencialista com l’espanyol -on encara es pretén que el concepte universidad española està per sobre del nom i de la reputació de cada universitat individualment considerada-, es projecta negativament sobre totes les universitats i sobre tots els que tenen un títol de màster guanyat amb l’esforç que pertoca.

També sobre tots els universitaris, començant pels molts professors competents, honestos i autoexigents de la mateixa Universidad Rey Juan Carlos. I també sobre el rei emèrit, esclar.

En la tradició universitària hi ha un títol que es pot atorgar honoríficament. És el doctorat anomenat honoris causa. Però és l’únic. Tots els altres, inclosos els màsters, oficials o no, s’han de guanyar complint estrictament amb requeriments formatius precisament especificats en la normativa de la universitat i de les agències de garantia de la qualitat. Les universitats serioses són les que ho fan així, sense concessions de cap mena. En particular, sense cap consideració per la prominència social, econòmica o política de l’alumne, o pel possible cost econòmic en què hagi incorregut en matricular-se.

És ben cert que dintre d’aquest marc hi ha pràctiques artificioses, que voregen la picaresca, que s’haurien de vigilar i que haurien de tenir una penalització en termes de prestigi. Per exemple, la universitat, potser ben prestigiosa, que fa una activitat formativa que no dona cap títol... però que emet un certificat d’assistència que consisteix en una cartolina on el nom de la universitat és molt més prominent que el concepte “certificat d’assistència”, o la multiplicació de títols obtinguts per una mateixa persona a partir de convalidacions múltiples o repetides. Però sembla ben clar que en el cas que ara discutim s’ha anat molt més enllà.

És trist però s’ha de concloure que la Universidad Rey Juan Carlos no s’ha comportat com una universitat seriosa. A més, no és la primera vegada que s’ha fet notar per incidents de mala praxi acadèmica. No hi ha excusa. Des de la perspectiva d’un universitari, i independentment del que pugui passar a l’esfera política amb la senyora Cifuentes, el que esperaria són dimissions en el lideratge de la universitat, des de dalt de tot. M’adreço als meus companys universitaris: no podem contemporitzar. Si ho fem acabarem tenint la reputació que tenen els segments més foscos de la política. A la universitat s’ha de dir NO a comportaments institucionals que són vergonyosos i indignes d’una universitat.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF