Voteu a favor de l’estat palestí

Han passat 47 anys des que l’ocupació israeliana dels territoris palestins va transformar la realitat de la regió tant per als israelians com per als palestins. Avui dia encara hi ha famílies israelianes que es desplacen a uns assentaments i enclavaments que no paren de créixer, encara hi ha pares palestins que no s’atreveixen a conduir per les carreteres exclusivament per a israelians que travessen Cisjordània, encara hi ha famílies palestines que perden les terres i els conreus amb què es guanyen la vida, així com nens i nenes palestins que creixen sota l’atenta mirada de l’exèrcit israelià. Els nens i nenes israelians, per la seva banda, es fan grans per acabar servint en un exèrcit d’ocupació, mentre observen la realitat d’un apartheid que es deteriora indefinidament a Cisjordània. La visió dels fundadors de l’Estat d’Israel, un estat igualitari, jueu i democràtic, s’allunya cada vegada més.

Tant els israelians com els palestins estan atrapats en aquesta realitat depriment. I per molt que ho intentem, aquells de nosaltres que estem compromesos amb la lluita constant per la pau i la justícia no serem capaços de canviar aquesta realitat tots sols. Així doncs, avui, potser més que mai, necessitem l’ajuda dels nostres amics de la comunitat internacional, que tenen a les seves mans propiciar un canvi necessari per a totes dues nacions. Per aquest motiu, aplaudeixo que el primer ministre suec i la Cambra dels Comuns britànica hagin tingut la valentia de reconèixer un estat palestí que coexisteix amb el d’Israel. Després d’un estiu devastador i sagnant (i d’una tardor que ha començat amb males notícies per l’anunci que les autoritats israelianes tenen previst seguir construint més enllà de la Línia Verda), aquestes decisions europees ofereixen un bri d’esperança d’aconseguir un futur millor.

Alguns sostenen que el reconeixement internacional de l’estat palestí perjudica Israel. S’equivoquen. Ans al contrari, establir un estat palestí sobre la base de les fronteres de 1967 que coexisteixi amb Israel segons la solució de dos estats és l’única manera de garantir l’existència d’un estat israelià democràtic i sobirà. És l’única opció que permet salvar tots dos pobles del deteriorament progressiu de la via d’un sol estat binacional. Atesa la situació actual, el reconeixement de l’estat palestí a Europa Occidental és un pas crucial per fer realitat la solució de dos estats. Els israelians poden comptar amb un soci per assolir-la: el president Mahmud Abbas, que ha demostrat reiteradament el seu compromís amb la solució biestatal i la seva adhesió a la no-violència. Malauradament, el govern israelià ha decidit una vegada i una altra tancar-li la porta als morros, cosa que ha anat afeblint la seva posició encara més. Actualment, les polítiques que adopta Israel són un obstacle per posar punt final al conflicte. Mentre les impulsem, desatenem les demandes legítimes dels palestins que reclamen llibertat i sobirania al seu propi país.

En la situació actual, posar com a condició per reconèixer un estat palestí sobirà que les negociacions bilaterals arribin a bon port és una manera indirecta de donar suport a la prolongació indefinida de l’ocupació. Aquest statu quo implica que els palestins segueixin governats per un règim estranger i privats de llibertat en el si del seu propi estat. I, malgrat això, el reconeixement de l’estat palestí ja en aquest punt alimenta l’esperança que es reprenguin les negociacions amb més igualtat. Així mateix, assenyala els perills reals derivats de dilatar encara més la situació actual. No tenim temps per perdre. No ens podem permetre el luxe d’esperar que el govern israelià es desperti i s’adoni de la gravetat i l’envergadura de l’error que comet.

Israel necessita amics de veritat a la comunitat internacional que tinguin el valor de parlar amb valentia, alt i clar, com Suècia i el Regne Unit han fet recentment. L’únic que pot provocar un canvi de postura a Israel és que els seus amics es posicionin fermament a favor de reconèixer els drets legítims tant dels palestins com dels israelians; així, es podria posar fi a l’ocupació i al conflicte en conjunt. Prego al Parlament espanyol que s’atreveixi a fer un pas endavant i reconèixer Palestina. El seu vot afirmatiu em donaria l’esperança que en un futur tant els israelians com els palestins podrem viure en llibertat. Votar-hi a favor no perjudicarà Israel; en garantirà la seguretat i la prosperitat futures.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF