Reptes continentals

Arriba tanta gent que es barregen els termes 'refugiats' i 'immigrants', que denoten el pànic de les instàncies europees en confondre migrants econòmics i refugiats polítics, però que a la vegada ens apropa a una realitat: les guerres no provoquen la misèria?

Europa viu una crisi migratòria sense precedents, que està posant l'espai Schengen durament a prova. Quan alguns països criden 'Willkommen' ja sigui en estadis de futbol o en manifestacions, d'altres responen construint barreres metàl·liques com a regal de benvinguda. De fet, arriba tanta gent que es barregen els termes 'refugiats' i 'immigrants', que denoten el pànic de les instàncies europees en confondre migrants econòmics i refugiats polítics, però que a la vegada ens apropa a una realitat: les guerres no provoquen la misèria?

La reacció ha estat prou lenta, però ha acabat arribant, encapçalada per Alemanya, que s'ha comprat una consciència moral en els últims mesos, tan sorprenent com benèfica, convertint així Munic en la capital del trànsit migratori.

Andorra, per la seva banda, juga un paper simbòlic, però apreciat, acollint una vintena de sirians, demostrant així que es preocupa i s'implica en aquest problema continental, en un moment clau amb la UE, com ho és la negociació per l'acord d'associació.

Establir quotes de migrants segons els recursos de cada país sembla, doncs, ser la millor opció per alleujar el fenomen migratori a curt termini. Les missions 'Triton' i 'Poseidon' de contenció realitzades al Mediterrani aquest estiu per l'agència Frontex han estat poc productives.

Ara, Europa, malgrat el nom donat a aquestes missions, no podrà comptar amb cap ajuda divina i la seva feina haurà d'anar més enllà i sense tenir cap garantia de resultat.

La decisió per part del president francès de dur a terme en un futur proper bombardejos a Síria n'és una primera mostra. El problema és que és un front entre altres. Això dóna a entendre que Europa s'enfronta a un problema d'una magnitud que, de moment, la supera.

De fet, a més d'eradicar l'Estat Islàmic, s'hauria d'eliminar el sàtrapa eritreu que deixa el seu poble morir-se de gana i negociar una pau a Líbia, on la guerra civil ha transformat el litoral libi en un 'El Dorado' per als passadors. Vaja, tot això sembla... missió impossible. 

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF