Publicitat
Publicitat

De vacances a casa

És d’agrair que entre el bombardeig de paisatges marítims i monuments patrimoni de la Humanitat de tant en tant alguns amics ens regalin imatges genuïnes. Com les del cim del Comapedrosa, les de les terrasses del barri antic o les de la festa major

Anar ben lluny, fer la foto i explicar-ho a les xarxes. Aquesta és, probablement, la motivació de les vacances de molts. Respectable, però embafador. La fal·lera per explicar i compartir vivències, reflexions i estats d’ànim està bé. Fer un diari personal i narrar en forma de fotos, vídeos, emoticones i texts cada minut de les vacances ja és una altra cosa.

Alguns centres turístics i parcs d’atraccions americans ja han començat a restringir l’ús de les càmeres del mòbil amb l’argument que mentre fas la foto et perds el moment. Músics i artistes cada cop es mostren més molestos amb què el públic, més pendent dels ‘selfies’, es perdi l’espectacle. Entre poc i massa.

En el magma dels posts que ens arriben cada dia, em criden l’atenció els que dins de la quotidianitat ens descobreixen allò que tenim a prop. No cal anar tan lluny per fer una bona imatge i compartir-la. Aquest estiu ha estat especialment prolífic d’instants captats al costat de casa o al ‘pueblo’. És d’agrair que entre el bombardeig de paisatges marítims i monuments Patrimoni de la Humanitat de tant en tant alguns amics ens regalin imatges genuïnes. Com les del cim del Comapedrosa, les de les terrasses del barri antic o les de la festa major.

Segurament hi té molt a veure el fet que Andorra –amb permís dels que van al ‘pueblo’ a veure els parents- té cada dia més atractius. Redescobrir el que tenim a tocar és una opció interessant i no menys engrescadora. Gaudir i compartir allò que és proper potser no té tan glamur, però sens dubte és genuí.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF