Sense ‘sex appeal’ no hi ha clients

Ja no es tracta d’explicar bé una notícia, el que ven és cridar l’atenció. Si el titular no és atractiu has begut oli.

La digitalització de la informació ha sacsejat el periodisme contemporani. Es confirma una forta davallada dels mitjans impresos i es mantenen a l’alça els digitals. Cada cop costa més vendre diaris perquè ens hem avesat a mirar i escoltar. I quan es tracta de llegir, ho volem fer amb la màxima immediatesa.

Coincideixo amb els experts –i amb el quiosquer del meu barri que aguanta el negoci gràcies a atípics com xiclets, cromos i bolígrafs- que anuncien que al paper li queden dos o tres lustres de vida. Així ho perfilen els darrers estudis de mitjans i fins i tot el director de tot un ‘Washington Post’, Martin Baron, qui assenyala els telèfons mòbils com a culpables principals.  

Als qui ja tenim una edat ens costa una mica més de pair. Tocar paper, flaire de tinta, dits ennegrits... però sobretot aprofundiment en la informació. L’ordre i la reflexió han donat pas al bombardeig de continguts. Ja no es tracta d’explicar bé una notícia, el que ven és cridar l’atenció. Si el titular no és atractiu has begut oli. Ja no va de temes bons o exclusius. Als professors que beneeixen la capacitat de resumir en una frase el qui, què, com, quan, on i per què d’una informació se’ls remou l’estómac. Es porta el ‘sex appeal’. La manera d’enunciar-ho, la manera d’il·lustrar-ho.  

Google t’explica en temps real qui llegeix una o altra informació, des d'on ho fa, quanta estona s’hi està o quin dispositiu utilitza. Una col·lecció d’indicadors en forma de vestit a mida perquè els editors s’entretinguin a la portada del digital de torn a jerarquitzar i refer notícies en virtut de si funcionen o no. O el que és el mateix, si la portada no tira canvia-la abans no et quedis sense clients.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF