La pell del llop

Posats a fer, preguntem-nos si fereix la sensibilitat dinar en un restaurant de cuina tradicional on a les parets hi ha caps de porcs fers i isards dissecats

La iniciativa ciutadana compta cada dia amb eines més eficaces. Si més no, expeditives. La petició a través de les xarxes d’una veïna d’Ordino demanant la retirada de la pell d’un llop d’un aparador d’una cèntrica botiga d’Andorra la Vella no tan sols ha superat les 900 adhesions en 12 hores. Ha aconseguit que el comerç en qüestió hagi defugit qualsevol polèmica i  hagi retirat la pell sense fer soroll.

Penso que la botiga ha actuat encertadament. La pell d’un animal pot ferir sensibilitats, i més si es tracta d’una espècie protegida. Això si, posats a fer, preguntem-nos si fereix la sensibilitat dinar en un restaurant de cuina tradicional on a les parets hi ha caps de porcs fers i isards dissecats, o sopar en una borda on als prestatges hi ha esquirols, llebres i perdius momificades. Si és així, a l’activisme animalista se li gira feina.

És evident que la mobilització ciutadana ha trobat en les xarxes un aliat espectacular. Ja al 2008 van fer president dels Estats Units el primer afroamericà que arribava a aquest càrrec, i recentment ho han fet amb l’inqualificable Donald Trump. Aquí, a 6.000 quilòmetres de Washington, les xarxes fa dies que bullen no tan sols amb peticions a favor dels drets dels animals o per ajudar a trobar persones desaparegudes. També ho fan amb l’objectiu de condicionar l’opinió pública. És a lliure elecció de cadascú el saber destriar el gra de la palla. O, si em permeteu el joc de paraules, si és pell de llop o pell de xai.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF