El català i el turisme són compatibles

A Andorra rebem més de vuit milions de turistes anualment i cap ni un d’ells s’ha queixat mai per no entendre la retolació dels comerços en català

La maldestra croada dels qui s’entesten a fer creure que el català és una amenaça no té limitacions. El guionista més avantatjat de Hollywood necessitaria una bona dosi d’al·lucinògens per escriure històries surrealistes –i dit sigui de passada, ridícules- com la que fa un parell de mesos ens va regalar Telemadrid. Una crònica que denunciava que el turisme es veu greument perjudicat a Catalunya perquè hi ha massa rètols en català. El vídeo s’escandalitzava perquè al “zumo” li diem suc i per referir-nos a un “bocadillo” usem la paraulota entrepà.

Doncs bé, a Andorra rebem més de vuit milions de turistes anualment i cap ni un d’ells s’ha queixat mai per no entendre la retolació dels comerços en català o els senyals de circulació en aquesta mateixa llengua. Fins i tot en temporada alta, amb l’arribada de visitants dels cinc continents, el català continua sent l’idioma de referència. Naturalment, amb els corresponents suports multilingües quan es tracta d’informació editada específicament per als turistes. Com a tot el món, vaja. Amb la normalitat més absoluta.

Dit això, l’oportunisme i l’obscur interès polític dels qui mercadegen amb l’ús del català és lamentable. El passat mes de maig el president del PSC, Àngel Ros, aprovava al seu ajuntament, el de Lleida, una moció perquè la senyalització de la capital del Segrià inclogui el castellà. Dubto que la mesura tingui cap sentit o utilitat cívica. Més aviat són ganes de cercar problemes allà on no n’hi ha. Una polèmica del tot prescindible que només s’explica per la necessitat de l’alcalde lleidatà de mantenir el poder al municipi a canvi d’acontentar Àngeles Ribes (C’s), la nova delegada de classe i subtil apuntadora de les terres de Ponent. Tot plegat, un capítol més del menyspreu amb què alguns tracten el català.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF