A algú li feien nosa els accents

Posats a fer, suprimim tot tipus d’accentuació i siguem pragmàtics. Com els anglosaxons, que els va prou bé

Quines ganes de complicar les coses. Ben bé n’hi ha per llogar-hi cadires. Tota una vida aprenent unes normes per escriure més o menys bé en català i ara, sense previ avís, l’Institut d’Estudis Catalans es treu de la màniga un paquet de canvis que ves a saber quin objectiu tenen. Voleu dir que és necessari modificar segons quines normes? Tanta nosa feien els accents diacrítics?

Resulta que des d’ara ens estalviarem els accents. És a dir, que la frase “una dona mora rossa dóna una móra a una ròssa” serà un pèl més complexa d’interpretar que abans. No hi acabo de veure l’interès més enllà de facilitar les habilitats gramàtiques a aquells que sempre s’han barallat amb els accents. Posats a fer, suprimim tot tipus d’accentuació i siguem pragmàtics. Com els anglosaxons, que els va prou bé. De fet, qui utilitza accents quan escriu un missatge al whatsapp o envia un SMS?

Suposo que ens hi haurem d’anar acostumant. Probablement d’aquí a uns anys se suprimirà la cueta de la ce trencada (ç) i la dièresi desapareixerà dels diccionaris. A poc a poc transformarem la nostra llengua en un idioma sense personalitat ni identitat. Em temo que si el fundador de l’Institut d’Estudis Catalans -el periodista i advocat Enric Prat de la Riba-  aixequés el cap estiraria les orelles a més d’un.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF