Prescindibles i discretament qualificats

Hi ha polítics que no estan a l’altura ni del lloc que ocupen ni de la diligència que se’ls ha d’exigir

Deia fa uns dies en aquesta mateixa tribuna que l’escenari polític espanyol ha demostrat que hi ha polítics prescindibles. No vol dir que tots ho siguin, però malauradament en sobra un grapat. Que el nostre estat veí continuï rutllant sense un lideratge definit, sense activitat legislativa i sense un rumb clar constata que una vegada més la societat civil -empreses, organitzacions, associacions, col·lectius ciutadans, etc.- segueix tirant del carro. Agradi o no, mentre el poble avança partits i polítics es distrauen amb guerres de poder i interessos partidistes.

Deixant de banda el saqueig que centenars de càrrecs electes han fet a Espanya des de la Guerra Civil i fins a l’actualitat -fets òbviament greus i lamentables-, em crida l’atenció  que de vegades es confia el lideratge d’un projecte polític -i a voltes d’un país o d’un poble- a persones amb discreta o nul·la preparació. Afortunadament no sempre és així, però hi ha exemples per donar i per vendre tant a nivell nacional com territorial i local.   

Per això avui afegeixo que a més de prescindibles, lamentablement en massa ocasions hi ha polítics que no estan a l’altura ni del lloc que ocupen ni de la diligència que se’ls ha d’exigir. I no em refereixo necessàriament a la formació acadèmica o al coneixement d’idiomes per relacionar-se i fer política a nivell internacional, que també. Em refereixo a l’aptitud, al sentit de la responsabilitat, a l’habilitat de reflexionar, a la capacitat de dialogar i, sobretot, a la voluntat de combatre el tancament de mires. A la qualificació en sentit ampli, vaja.

Confiem que algun dia es faci realitat el tòpic que les urnes posin tots aquests personatges al seu lloc. De moment, em temo que no és així.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF