El Pirineu se’ls en fot

A qui se li acut somriure davant d’un comboi que s’ha estrenat amb dos maquinistes perquè Madrid i Barcelona no s’han posat d’acord?

Escrivia en aquesta mateixa columna fa un parell d’anys que els trens passen. I tant que passen! Dos anys més tard, les comunicacions del Pirineu amb la resta del territori segueixen sent igual de precàries i limitades.

Fa tot just una setmana s’han posat en funcionament nous trens a la línia de la Pobla de Segur. Un pedaç. El sentiment de vergonya aliena és inevitable davant el posat d’algun polític fent-se la foto el dia del debut. A qui se li acut somriure davant d’un comboi que s’ha estrenat amb dos maquinistes perquè Madrid i Barcelona no s’han posat d’acord sobre qui ha de pilotar la locomotora? Algú -excepte el polític rialler- es creu que aquesta línia durà noves oportunitats al territori? Quantes mercaderies la utilitzaran? I passatgers?  

Agradi o no, la major concentració de població al Pirineu se situa al voltant de la Seu d’Urgell i Andorra. Algú dels qui remenen les cireres de la demarcació de Ponent podria parar-hi a pensar una mica i, si més no, recuperar la idea d’allargar la línia fins al Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. Recuperar-la i defensar-la.

A pesar de l’oportunitat, tinc els meus dubtes que algú de la Terra Ferma hi pensi. A l’actual Diputació provincial de Lleida se’ls en fot el que passi a les comarques del Pirineu. Per això, i segurament per més raons que no vénen al cas, a cent quilòmetres del despatx del senyor Joan Reñé la gent no s’identifica ni per casualitat amb això que des de la capital del Segrià anomenen província de Lleida.

 

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF