Pedagogia, pragmatisme i consens

Allargar la baixa per maternitat -i paternitat- és una petició majoritària, recomanable i en els temps que corren, necessària

Em posiciono a favor de la iniciativa que s’ha posat en marxa a Andorra per demanar que la baixa per maternitat -i paternitat- s’allargui. En pocs dies els seus impulsors han aconseguit milers d’adhesions a través de les xarxes, una dada que evidencia que es tracta d’una petició majoritària, recomanable i en els temps que corren, necessària.

Segurament no sóc el més adequat per parlar. El meu fill va néixer un 3 d’agost a les 4 de la matinada i a les 9 ja era a l’oficina. El seu primer dia de vida el vaig passar, igual que tants d’altres, fent prevaldre la feina a la immensa experiència de gaudir sense aturador d’un fill en els primers compassos de la vida.

L’exemple d’alguns països com Suècia, amb fins a 16 mesos de baixa que poden i han de compartir tant la mare com el pare, ens donen alguna pista de com ho és de possible això de fer compatible la feina amb el naixement d’un nou membre a la família.

Abans no s’assoleixi un marc regulador òptim i desitjable en aquest sentit sembla inevitable que caldrà molta pedagogia, pragmatisme i consens. Sens dubte. Però també caldrà que aquells que decideixin tenir un fill puguin fer-ho sense haver d’amoïnar-se pel món que els deixarem.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF