Les estacions d'esquí d’Andorra han venut aquesta temporada 2,34 milions de dies d’esquí. La xifra confirma que el turisme de neu continua sent un atractiu indiscutible. Una important font de dinamització econòmica. Diversos estudis de mercat situen al voltant dels 120 euros l’impacte que la venda de cada forfet té sobre l’economia del lloc. Una senzilla regla de tres és prou reveladora. Potser per això Andorra és l’únic país del món que pot dir que té més quilòmetres de pistes que de carreteres.
A Catalunya, les 11 estacions del Pirineu de Lleida tampoc són alienes a l’impacte positiu que generen en el territori. No tan sols per la despesa que hi han fet els més d’un milió d’esquiadors rebuts durant la temporada, també per les oportunitats que es generen en totes les comarques d’alta muntanya, on joves -i no tan joves- han trobat una opció professional.
La temporada s’ha acabat. Tot i que els mesos de maig i juny solen ser difícils per al turisme, l’arribada de l’estiu augura que a part de la neu els atractius naturals del Pirineu continuaran sent un reclam. Cicloturisme, passejades, vies ferrades, esports d’aventura, pesca, gastronomia, Romànic o senzillament aire fresc. La llista d’activitats és llarga i si bé la desestacionalització no s’assoleix d’un dia per l’altre, els actors turístics d’Andorra i el Pirineu català s’esforcen per millorar l’oferta per seguir aportant oportunitats al territori.
L’economia sembla que s’anima. La d’enguany no ha sigut la millor temporada d’esquí que es recordi. Però al 2015 encara li queden vuit mesos de vida. Trenta-dues setmanes per consolidar la bona marxa d’un sector que a l’hivern viu pendent del cel i que des d’avui mateix confia a seguir rebent visitants que a la muntanya hi busquen emocions més enllà del fred.
