Mai por, mai més ben dit

La polèmica generada per les dues descaradament fraudulentes decisions arbitrals a les acaballes del partit ha fet la volta a Espanya

Cap aficionat, cap simpatitzant, cap ésser humà amb dignitat que dijous va veure el partit entre el MoraBanc Andorra i el Madrid se'n va anar a dormir resignat. Més aviat es va posar al llit amb una barreja d'indignació, ràbia i, sobretot, impotència. Semblant a la que van sentir els integrants –jugadors, cos tècnic i directius– d'un club que pel que sembla a Vitòria hi feia nosa.

La polèmica generada per les dues descaradament fraudulentes decisions arbitrals a les acaballes del partit ha fet la volta a Espanya. Els mitjans de la caverna les han qualificat d'errades, d'errors, evidentment com a eufemisme per dissimular les trampes arbitrals. Una emboscada en tota regla. Una enredada. Una estafa encaminada a què aquell equip d'un altre país no passi per sobre del tot poderós Reial Madrid. Drets televisius, interessos esportius, diners en joc i, sí, també política. On s'ha vist que un equip estranger aspiri a guanyar la Copa del Rei espanyola? Que jugui a l'ACB, sí, que pagui el que pertoqui per fer-ho, també, però que no toqui el que no sona intentant desempallegar-se de l'etiqueta de ventafocs que també descaradament li van penjar els mitjans de la capital de l'estat veí. El desenllaç de l'eliminatòria va posar de manifest una injustícia evident que hauria de fer pujar els colors a més d'un. Si no ens hi volen, que ens ho diguin. Que no ens ensarronin. Això si, seguirem cridant ben alt: mai por.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF