A Lleida cacen mosques

Mentre els carrers comercials, les universitats i les consultes de metges de Barcelona, Reus o Saragossa s’omplen de pirinencs, a Lleida es dóna l’esquena a un territori tan proper

Divendres 16 de setembre. Quarts de tres de la tarda. Un AVE procedent de Madrid arriba a l’estació de Lleida. Entre els passatgers que baixen del comboi hi trobo un parell de coneguts que com jo han triat aquest transport per viatjar entre la capital d’Espanya i Andorra, fent escala en una ciutat que amb un rètol gegant a l’estació presumeix de ser l’entrada al Pirineu.

Lleida-Pirineus, hi diu. Amb lletres ben grans. Que es vegin, sobretot que es vegin. A tots tres se’ns escapa una somriure per sota el nas. Just mentre caminàvem per l’andana en direcció a l’aparcament comentàvem que encara ens queda una botifarra de 150 quilòmetres fins al Principat. Per una carretera tortuosa i amb trams on t’hi pots deixar la pell.

Cap administració, ni tan sols la Diputació o l’Ajuntament de Lleida, fan cap gest perquè les comunicacions -no tan sols amb una xarxa de carreteres com Déu mana- entre els territoris de la muntanya i la plana siguin fluides, eficaces i atractives. Històricament els pirinencs baixaven a Lleida a fer gestions, al metge, a comprar, a passar el dia. Avui, la majoria se’n van a ciutats més competitives.

Mentre els carrers comercials, les universitats i les consultes de metges de Barcelona, Reus o Saragossa s’omplen de pirinencs, a Lleida es dóna l’esquena a un territori tan proper i alhora, malauradament, tan llunyà. Això si, a la capital del Segrià el sentit de l’humor no el perden i a l’estació hi continua dient Lleida-Pirineus. Descaradament de cara a la galeria.  

La realitat és que el Pirineu continua aïllat. Sí. Les comunicacions per carretera segueixen sent llastimoses, les ferroviàries són una utopia i les aèries -amb un aeroport a l’Alt Urgell que no acaba d’enlairar-se i un anecdòtic aeròdrom a la Cerdanya- una il·lusió. I Lleida, una ciutat estratègicament ubicada al mapa que podria vertebrar un corredor potentíssim, continua caçant mosques.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF