Dones al poder

Ara que algunes capelletes i mitjans especulen amb la successió de Toni Martí, cap nom femení sobre la taula

Tal com està el pati, sembla una bona notícia que la propera presidència dels Estats Units recaigui en una dona. Òbviament el seu mandat estarà condicionat i supervisat per lobbys i interessos estratègics que mai coneixerem, però és un avenç significatiu que “la senyora de” passi a ser “la presidenta de”. Difícilment es traurà l’etiqueta d’exprimera dama -qualificació prou masclista en si mateixa- i seguirà lluint el cognom de casada. Hillary Clinton -de soltera Hillary Diane Rodham- haurà de governar amb un seguit d’etiquetes de gènere que, si s’ho proposa, pot mirar d’atenuar en els propers quatre o vuit anys. Fent pedagogia sense complexos. Com l’ha fet Barack Obama amb el seu color de pell.

L’escenari que es dibuixa a partir del 2017 serà del tot inèdit. Dues de les potències mundials més determinants, els Estats Units i Alemanya, seran pilotades per dones. Simplificant-ho, Amèrica i Europa. En els 192 països restants de la Terra, tan sols en una dotzena de casos al capdavant també hi haurà una dona. En un món masclista en què globalment manen -o creuen manar- els homes, és significatiu que dues dones tinguin l’oportunitat de marcar des de la seva posició dominant el ritme al que girarà el planeta blau. 

L’exemple de l’exsecretària d’Estat d’Obama pot animar més dones a involucrar-se en política sense limitacions. Segurament l’Andorra actual és un bon exemple, amb un Consell General gairebé paritari –en l’anterior legislatura va arribar a tenir més dones que homes als escons- i amb quatre cònsols en actiu, dues de majors i dues de menors. Tot i això, ara que algunes capelletes i mitjans especulen amb la successió de Toni Martí, cap nom femení sobre la taula. 

Això, mentre a Espanya es barallen quatre homes per comandar la Moncloa i a França s’anuncia el retorn d’un Sarkozy que competirà bàsicament amb candidats masculins per fer-se amb l’Elisi. Sembla doncs que Madrid i París seguiran conduïts per mascles, com a mínim, uns quants anys més. L’arribada de l’exsenadora demòcrata a la Casa Blanca, òbviament si s’imposa a l’extravagant Donald Trump, podria canviar la tendència a mig termini. Creuarem els dits.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF