'Andorra es española'

Han passat 72 anys i, ens agradi o no, la voluntat d’aquell home s’ha complert parcialment. Si aixequés el cap, aquell agent de la intel·ligència franquista afirmaria, feliç, que "lo hemos conseguido"

" Si queremos hacerla española es preciso tratar de lograrlo con una política hábil y continua pero sin decirlo. Incluso si llegásemos a la absorción, dejarles por mucho tiempo la ilusión de independencia, como por puro formalismo". Així d’explícit, amb supèrbia i sense pèls a la llengua, s’explicava el 1945 un alt comandament dels serveis d’intel·ligència franquista referint-se a Andorra. El paràgraf és un extracte de l’informe ' Situación política social de los Valles', ara als arxius de la Generalitat i fet públic aquesta setmana per la Vanguardia.

L’afany d’aquell règim dictatorial d’espanyolitzar tot el que feia tuf de catalanitat va portar a pensar que Andorra, tal com estava concebuda, feia nosa. El comandament de la benemèrita afirmava en aquell informe que el Principat era un país pobre amb una constitució política i social de l’edat mitjana però amb exigències de la vida moderna. Lamentava que, especialment en alguns indrets com Canillo, es mirava massa cap a França. I destacava que " el idioma oficial es el catalán y la población es catalana por raza, por costumbres, por su cultura".

Més enllà de l’afirmació qualificant la gent del país de “catalana per raça” crida l’atenció l’estratègia que plantejava aquell cap de la Guàrdia Civil: enviar més agents a través de la Mitra perquè marquessin paquet pels carrers del Principat i espanyolitzar el territori amb mestres, concretament amb mestres catalans que eduquessin amb paraules catalanes i, per tant, espanyoles.

Han passat 72 anys i, ens agradi o no, la voluntat d’aquell home s’ha complert parcialment. Si fes l’informe a dia d’avui, diria que les televisions més vistes al país són en espanyol i que el cinema és bàsicament en castellà, com l’etiquetatge dels productes del supermercat o tants i tants títols que ens comprem a la llibreria. Que els universitaris estudien majoritàriament a Espanya, que centenars de famílies tenen una segona residència a les platges de baix i que milers d’andorrans vibren més amb el Madrid, l’Atlètic de Madrid i el Barça que amb la selecció nacional. Que el consolat francès tanca, que als patis de les escoles l’idioma més comú és el castellà, que la major part de turistes que venen són fills del veí del sud i que la majoria dels clubs esportius competeixen en lligues espanyoles. Que vés a saber quantes persones es passegen pel món amb el passaport espanyol a pesar de tenir també l’andorrà. Que Andorra viu, en definitiva, mirant principalment cap a Espanya. Amb aquest panorama, si aixequés el cap, aquell agent de la intel·ligència franquista afirmaria, feliç, que " Andorra es española".

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF