18/11/2018

Oh, vaja, el votant de Cs mira poc TV3

2 min
Oh, vaja, el votant  de Cs mira poc TV3

Hem passat la setmana preguntant-nos per què l’entrevista a Inés Arrimadas a TV3 va tenir tan poca audiència. L’unionisme acusa la televisió pública catalana d’expulsar com a espectadors els votants de Ciutadans i del PP. L’independentisme diu que són aquests partits els que desacrediten TV3 com a part de la seva estratègia política i, per tant, els seus votants acaben tenint-hi antipatia i ja ni li donen una oportunitat. Examinem-ho.

TV3 és una televisió pública -i, per tant, obligada a servir tots els ciutadans- però també és una televisió nacional. I viu en un entorn, el de la TDT, on hi ha una trentena llarga de canals que consideren que l’única nació és Espanya. A partir d’aquí, a Catalunya hi ha gent amb adscripcions nacionals diverses. Si mirem l’enquesta del CEO, veurem que, entre els votants de Cs només un 3,9% diuen que es consideren preferentment “catalans que viuen a Catalunya”. La resta senten que en primera instància són espanyols i/o viuen a Espanya. Que la gent que se sent més espanyola que catalana -incloent-hi aquells que directament abominen d’aquesta cultura i llengua- no miri la televisió nacional de Catalunya no hauria de provocar gesticulacions farisees de sorpresa. Com tampoc sobta, suposo, que els independentistes no tinguin La1 -que també la paguen, per cert- de televisió de capçalera.

Ara bé, això no vol dir que TV3 no s’hagi de preocupar per aquesta desafecció. És qüestió de servei públic i d’estratègia. Eixamplar la base -d’una comunitat nacional- consisteix, al final, a fer una cultura atractiva i un projecte de país il·lusionant. I una televisió és un aparador immillorable per a les dues coses. És normal que el canal s’hagi convertit en refugi audiovisual per a independentistes en un panorama de televisions que els assimilen a nazis -recordem les imatges recents a l’informatiu de Piqueras de Telecinco- o que directament silencien l’existència d’una cultura catalana (obliguen polítics i esportistes, per exemple, a repetir en castellà les seves declaracions en comptes de subtitular-les). Però el veritable èxit del canal passa per intentar atreure població més enllà dels que senten que són “catalans que viuen a Catalunya”. Si tenim en compte que el 69,5% dels majors de quatre anys van passar en algun moment o altre per TV3 aquest octubre, hem de concloure que ja ho està aconseguint en bona mesura, ja que només un 40% aproximat dels ciutadans tenen el català com a primera llengua.

Ciutadans i el PP han creat un relat de TV3 absolutament distorsionat. Per captar vots amb l’anticatalanisme a Espanya, han fracturat Catalunya fent que part de la població se senti exclosa d’una televisió que -segons els estudis disponibles- és més inclusiva del que pretenen. Millorable? N’estic segur. Com també ho estic que alguns crítics furibunds de la cadena no s’han pres la molèstia de comprovar ells mateixos si les maldats i infàmies que s’expliquen del canal són realment certes i representatives.

stats