PAREU MÀQUINES

Per vint-i-cinc pessetes la resposta, acudits amb Màxim Huerta

Twitter fa que costi titular amb enginy perquè els acudits es gasten de seguida

"Màxim, ministre mínim", titula 'El Mundo'. 'El Punt Avui' també se'n fum amb "Màxim, el breu". I l'editorial de l'ARA es titula 'Ridícul màxim'. Benvingut sigui l'humor tot i que, en aquests temps de Twitter, els acudits es gasten a una velocitat de llampec. Minuts després que se sabés la seva destitució, a la xarxa social s'espremia al màxim (amb perdó) el nom del ministre: que si Màxim Puerta, que si Màxim Muerta, que si Màxim Hurta... Ser original costa perquè, si et passes, pot acabar resultant una marcianada com aquell mític 'Desgrecia' de 'La Razón'. Sobre aquest afer, i a l'altra punta de l'espectre emocional, hi trobem precisament aquest últim diari, a qui li cou això que hi hagi governs on es facin fora defraudadors i corruptes. El seu titular és "Sánchez fulmina Huerta per salvar la imatge del govern". No per decència política, no per higiene: el deixa caure només pel què diran. Freud diria moltes coses sobre què revela el titular del subconscient de qui l'ha escrit. I dono per fet que, si Sánchez hagués mantingut el ministre, el diari també ho hauria criticat.

Ai, quin odi més divertit

Titula el Huffington Post: "Carles Puigdemont denuncia Pig Demont, una empresa andalusa que fa servir un porc de mascota". Però és que el logo no és un porc qualsevol: té unes ulleres i un tall de cabells que recorden els del president exiliat. La notícia hauria de ser que una empresa vexa el president català, no la seva reacció (i menys encara suggerint en el titular que és Puigdemont qui es veu reflectit en el porc, sense aclarir que és una caricatura seva). Veig que el propietari d'aquesta microempresa s'ha passejat també per les ràdios espanyolistes amb la seva gracieta. Diu que ven un vi anomenat Rufián que és de "varietat xarnega" i un "producte d'Andalusia". Tot desprèn un tuf supremacista persistent. Però, evidentment, no serà així com s'expliqui l'afer a Espanya. Apel·laran a l'humor, quan és evident que n'hi ha, però no pas amb el propòsit noble d'il·luminar una veritat, sinó senzillament per disseminar odi i humiliar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF