01/10/2018

La tortura de la fractura que dura i dura

2 min
portada periodico 1/10/18

BarcelonaUn dels mantres de l'unionisme és anunciar amb gran pompa que l'independentisme es fractura. Sense negar les evidents diferències que hi ha entre les diferents polaritats d'aquest moviment (CUP, ERC, com se'n digui ara de Convergència i satèl·lits, Òmnium, ANC, els CDR...), l'acció política que se n'ha derivat parla inequívocament d'unitat a l'hora d'encarar la nau cap a l'objectiu compartit. Si cada cop que apareix "fractura" en una portada el sobiranisme efectivament es trenqués un os, a hores d'ara seria un polsim de calci i fòsfor, barrejat amb cartílag.

En aquest aniversari de l'1-O cal afegir uns quants titulars al pou sense fons de les fractures (de la mateixa manera que hi ha el pou sense fons de "L'independentisme es desinfla"). Fiquem al pou, doncs, "La fractura amb la CUP agreuja la debilitat de Torra" ('El País'), "L'independentisme es fractura: Torra es rendeix als CDR mentre segueix la fuga d'empreses a Madrid" ('Abc', tirant a l'olla tot el que troba al rebost), "L'independentisme s'esquerda per l'actuació dels Mossos" ('El Mundo') o "El bloc Govern-CUP arriba fracturat a l'1-O" ('El Periódico'). Una mica més suau –i factualment ajustat–, 'La Vanguardia' opta per "L'independentisme afronta dividit l'aniversari de l'1-O". Hi ha confusió, frustració i retrets creuats per la incapacitat de gestionar el llegat de l'octubre passat, quan tot semblava difícil però possible. O per fixar una posició suficientment compartida per l'ampli espectre sobiranista. Però fins que aquesta repetida fractura no s'evidenciï en un acte polític com deixar caure un govern, estem encara en el terreny habitual de la gesticulació parlamentària, aquí i a la República Popular de la Xina (d'acord: mal exemple). No nego la cridòria i tensió, perquè això no és Escòcia i el seu únic partit per la independència. Però invocar la fractura cada poques setmanes té més de palanca política que de constatació periodística.

stats