La tercera manxeta de 'La Vanguardia'
La Vanguardia publica cada dia dues manxetes: una amb l' staff periodístic, l'altra amb els noms de l'equip de gestió. Però un dia a l'any -coincidint amb el Trofeu Comte de Godó-inclou una tercera manxeta, en forma de fotografia de família: és el retrat diàfan de les aliances que defineixen el diari. I és, també, un retaule fascinant de l' establishment contemporani. Examinem la imatge d'enguany. Cap dona, per començar. Al centre, Javier de Godó, amb la inseparable cua "comte de Godó" en el peu de foto. Un logo de La Vanguardia del fons està situat estratègicament just damunt del seu cap, com una corona, filigrana del fotògraf. A la dreta del pare, Josep Antoni Duran i Lleida, més a prop, per exemple, que el mateix fill de l'editor o el director del diari, José Antich. ¿Partits polítics representats? CiU (Sánchez Llibre), PP (Enric Lacalle, artífex del sopar entre Godó i Rajoy) i PSC (Higini Clotas). O sigui, branca vella guàrdia. També hi ha un home de Lara, José Creuheras, i el director general de La Caixa, Joan Maria Nin. I Josep Maria Xercavins, apartat de la direcció fa tres anys amb polèmica per la gestió com a president de la immobiliària Metrópolis, la de les grans fortunes catalanes -cosa que no li ha impedit sortir a la fotografia-. Això converteix el quadre -i ho dic des de la fascinació- en una potent imatge sobre les fidelitats d'arrels profundes típiques d'aquest upper Diagonal que tan bé ha narrat Cristian Segura.
Al racó de pensar
ALFONSO USSÍA
CONTRAPORTADA DE 'LA RAZÓN'
"Costa de creure que els de Bildu, que són uns racistes violents, prohibeixin el racisme"
