Un suport a Eduardo Inda que deixa estupefacte
BarcelonaL'Associació de Premsa de Madrid (APM) ha emès un comunicat en el qual "condemna taxativament" les intimidacions a la premsa per part de polítics. Fins aquí, cap problema. Però resulta que el text, amb més meandres que l'Amazones, no diu ni qui ha produït les presumptes amenaces, ni qui n'ha sigut la víctima. Està molt bé que una associació periodística emeti una nota en la qual no es contesten les preguntes bàsiques que t'expliquen a primer de carrera: allò del qui i el què. Quina condemna més taxativa, la que ni tan sols assenyala l'autor de l'acte censurable!
Però hi ha qui s'ha donat per al·ludit. "L'Associació de Premsa de Madrid defensa Inda davant les amenaces d'Iglesias de ficar-lo a la presó", titulava OK Diario, el digital del qual l'ínclit Inda és director. Amb les engonals humides d'haver de transitar permanentment per les galeries més nauseabundes de les clavegueres, Inda se sent reivindicat. Bona feina, APM: ni els de l'altra APM, la de la tele i la ràdio, ho haurien guionitzat millor. Considerar que els continguts sicaris d'OK Diario són periodisme em sembla un acte de profunda generositat. Però, d'acord, la llibertat d'expressió és un bé sagrat que cal protegir, fins i tot a pesar de les pròpies excrescències que genera. Ara bé, que l'APM perdi l'oremus cada cop que ataquen mitjans claveguerils i –per citar un de molts exemples possibles– mirés cap a una altra banda quan la policia va entrar a la redacció de Público perquè investigava el ministeri de l'Interior, evidencia que hi ha un biaix ideològic. Si, a sobre, aquest biaix és en favor de subjectes com Inda, el descrèdit resulta absolut.
Àlbum de titulars
"Alerta perquè mil milions d'usuaris d'Android corren el risc que els hackegin el mòbil". (The Sun, un dels diaris de Murdoch que han hagut de pagar indemnitzacions per hackejar mòbils.)
