10/10/2019

El suïcidi a la premsa: una asèpsia contraproduent

2 min
Els menors adolescents són especialment vulnerables a la pressió de les xarxes socials.

BarcelonaEl col·lectiu Obertament, que lluita contra l'estigmatització de les malalties mentals, ha presentat un interessant estudi sobre com tractem els diaris la qüestió del suïcidi. Si som optimistes podem felicitar-nos perquè només un 11,5% de les peces analitzades tenen un to negatiu, i tan sols un 14,8% s'havien redactat amb to inadequat. Hauríem d'intentar reduir-les a zero, però evidencien que només una minoria de notícies presenten problemes.

Ara bé, el debat està en la neutralitat. El suïcidi és un tabú, en aquesta professió. Durant dècades es repetia un mantra, a la professió: calia amagar els suïcidis perquè podien empènyer les persones en situació vulnerable a treure's la vida. La visió més evolucionada passa per parlar-ne, però de manera responsable: sense estigmatitzar, evitant relacionar-ho forçosament amb causes de salut mental o cuidant el llenguatge per evitar paraules del camp semàntic de la delinqüència (com cometre i confessar). Però a vegades l'excés de neutralitat –o fins i tot una tria massa eufemística o poc arrelada dels termes amb què ens hi referim– pot derivar en una asèpsia que reforci el tabú. Encara que pugui semblar paradoxal, cal més desacomplexament, si volem lluitar contra l'estigmatització.

PS. Una de les queixes de l'informe es dirigeix a les seccions de Cultura. Segons el seu parer, sovint es glorifica el suïcidi dels genis o s'adorna amb un cert romanticisme. La premsa musical anglesa, en notícies que tracten d'artistes que s'han llevat la vida, sovint hi inclou un paràgraf del tipus "Ho estàs passant malament? Aquí tens una llista de recursos que pots fer servir...", amb enllaços a institucions. És senzill però pot ser efectiu.

stats