La resistència a deixar anar el vell paradigma d’ETA

BarcelonaUna notícia d'El País carrega contra Bildu perquè, després que la tomba del socialista Fernando Buesa aparegués pintada de vermell, ni la candidata a lehendakari Maddalen Iriarte ni Arnaldo Otegi van enviar un missatge de condemna. Però resulta que el compte de Twitter de la formació a Vitòria, a les 12.12 h del migdia, penjava aquest missatge: "Des de Bildu mostrem el nostre rebuig més absolut a l'atac al panteó de la família Buesa. Tota la nostra solidaritat amb la família". Tot l'article incloïa frases com "Crida l'atenció aquesta resistència a trencar amb el passat" o "Des d'abans fins i tot que ETA deixés de matar, l'esquerra abertzale s'ha convertit en una força política més a les institucions basques". No deixa de ser curiós que un diari que apel·la dia sí dia també a la Transició –i als seus oblits i suposats actes de generositat– posi tanta resistència a girar full. L'esquerra abertzale ha demostrat sobradament voler superar una etapa sagnant. I les víctimes, que hi són a totes dues bandes, mereixen reparació i justícia. Però els mitjans haurien de jugar a favor de la cauterització del conflicte, en comptes d'ancorar-se en un marc afortunadament superat.

Competències

El director del diari Las Provincias, Julián Quirós, adreçava un dels seus Telegrames a Vicent Marzà, conseller d'Educació valencià. Deia així: "Estem acostumats a cert sectarisme ideològic a les preguntes de selectivitat: no falta convocatòria sense alguna glosa al catalanisme". Ni Marzà té competències en universitats ni el Consell decideix el contingut de les proves (ho fan cinc professors, un de cadascuna de les universitats públiques valencianes). Tres mesos enrere ja va haver de rectificar pel mateix error. L'obsessió, sempre mal aliada.