PAREU MÀQUINES

El rei responsable, el rei víctima, el rei que no s'ha fugat

La premsa espanyola, a dreta i esquerra, endolceix l'última maniobra de Joan Carles

Avui he tingut una abandona d’aigua, a casa, així que per relaxar-me, mentre venia el lampista, m’he posat la Toccata i marxa de Bach.

Aquest seria el resum de la premsa espanyola, pel que fa al peculiar anunci de qui és encara capità general de les forces armades a la reserva. Peculiar perquè fa l’anunci de la seva voluntat de fugir dels escàndols que el persegueixen quan ja ha abandonat el país. Fets consumats, se’n diu. I així, mentre la premsa internacional consignava en els seus titulars paraules com humiliació, exili o fuga, els diaris patris jugaven al Tabú i miraven de maquillar la deshonrosa maniobra del reial consumador. La tàctica preferida ha sigut vendre-ho com un acte de responsabilitat. "Segona abdicació", per exemple, diu La Razón. I també hi ha, esclar, qui s’afanya a apuntalar la institució: "Joan Carles deixa Espanya per no danyar el regnat del seu fill". (El seu fill: l’exbeneficiari d’un fons en un paradís fiscal, al qual només va renunciar un cop es va fer pública la notícia, tot i que ell n’era conscient des de feia mesos). El subtítol de l’ Abc també té fato. Diu que és "un retir voluntari" que arriba "després de mesos de pressions governamentals". Voluntaríssim, sí. Per no dir la manipulació emocional que suposa intentar convertir Joan Carles en la víctima.

Els mitjans dits progressistes són més sobris, però igualment s’apliquen a salvar la institució, en comptes d’assenyalar el corc cada cop més evident. L’ARA demana a la seva portada un referèndum sobre la monarquia. Però la possibilitat que s’esdevingui, veient com l’esquerra espanyola política i mediàtica s’hi posa de perfil, és escassa. En fi, els deixo, que m’han dit que ara, a la televisió, fan La sortida d’Alcatraz i jo soc molt de Clint Eastwood.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF