22/10/2019

El que s'hi juga 'El Mundo' amb el mur de pagament

2 min
EM

BarcelonaEl Mundo ha decidit tancar la majoria dels seus continguts a la web. És un pas arriscat, ja que és el primer que ho fa del seu entorn. Ho fa, a més, des del lideratge –en els últims mesos disputat amb La Vanguardia, molt centrada en el mercat espanyol–, així que s'hi juga una important font d'ingressos derivats dels seus 21 milions d'usuaris únics mensuals. Hi ha una curiosa paradoxa en joc: si el diari no baixa d'audiència, voldrà dir que els seus rotunds resultats procedien no del seu periodisme –que ara quedarà rere el mur de pagament–, sinó de les notícies frívoles o incendiàries per atraure el clic fàcil. El Mundo, com molts altres mitjans, inflen les seves dades amb periodisme populista –al límit del groguisme– perquè en realitat l'abast dels seus continguts de debò és ben limitat. En tot cas, el moviment no és cap sorpresa: el diari ha estat explicant durant mesos els beneficis d'aquest model, la qual cosa feia sospitar que volien adoptar-lo. Ho venen com un pas pioner i potser sí que ho és entre els diaris espanyols, que s'han deixat seduir per l'absurda batalla dels pescaclics. Però a l'ARA vam néixer, fa prop de nou anys, apostant pel model de limitar el nombre d'articles gratuïts. I els resultats salten a la vista: 45.000 subscriptors han aconseguit invertir la piràmide tradicional a la premsa, ja que la majoria de diaris depenen fonamentalment de la publicitat, mentre que a l'ARA el 63,5% dels ingressos venen dels lectors.

El Mundo, per cert, il·lustra l'editorial on justifica aquests canvis amb una foto de la redacció buida. És una vista general que mostra, en primer pla, unes lletres que formen la capçalera del diari. I, al darrere, dotzenes de cadires buides. Em sembla un error de comunicació greu. Si vols vendre el teu periodisme, retrata periodistes, no pas el silenci d'una sala buida i un logotip.

stats