Un diumenge més, El Mundo va demostrar la seva expertesa a marcar l'agenda política espanyola a partir de talls ben prims de llonganissa informativa. Les captures de pantalla eren gràficament llamineres i altament vendibles. I el sol fet que s'intercanviessin missatges ja put. Però, després de llegir els SMS quatre cops crec que el més escandalós no és el seu contingut, sinó la constatació que Espanya està en mans d'un home de sintaxi inquietant i incapaç de posar els punts on toca, al costat de l'última lletra de la frase, no enganxats a la primera de la següent. De fet, els SMS no justifiquen ni el títol de portada ("Bárcenas guardava silenci pel suport que li donava Rajoy") ni el subtítol ("Li va demanar que negués la comptabilitat B i els sobresous"). L'acord és versemblant, sí, però els missatges no el recullen i cap tribunal acceptaria un genèric "Jo hi seré sempre" escrit el 2011 com a prova. La resta, generalitats: "Fem el que podem", "abraçada " amunt i "abraçada" avall. A Rajoy se li nota que voldria espolsar-se'l de sobre però no gosa: és pura actitud estrucenca d'amagar el cap sota terra que -en la seva encarnació de Plasman, superheroi de les pantalles planes- ha convertit en dubtosa marca de la casa. Vindran documents més comprometedors: és evident que el ventilador tot just s'ha engegat. Però, en tot cas, El Mundo ja ha guanyat. Serà d'aquí dues setmanes o d'aquí dos anys amb les eleccions, però a Rajoy ja l'han convertit en una ombra.
Al racó de pensar
FRANCISCO MARHUENDA
DIRECTOR DE 'LA RAZÓN'
"Rajoy i el PP s'han vist sorpresos pel comportament de Bárcenas. Ningú no es podia imaginar que tingués desenes de milions a Suïssa"
