25/02/2018

Per què cal convidar Vox al ‘Preguntes freqüents’

2 min
Per què cal convidar Vox  al ‘Preguntes freqüents’

Llegeixo a les xarxes prou comentaris de gent molesta amb el programa FAQs, Preguntes freqüents perquè hi van convidar un representant de Vox. Les crítiques, paradoxalment, van en dues direccions oposades. N’hi ha que protesten perquè creuen que no s’hauria de donar aire mediàtic a forces polítiques que són residuals: aquesta patuleia ultradretana va treure 491 vots a Catalunya. I, a l’altra banda, n’hi ha que es queixen perquè diuen que TV3, convidant aquests extremistes, acaba oferint una visió esbiaixada d’Espanya.

És veritat que TV3 ha donat, els últims anys, cadira i aire a persones que no quedava clar ben bé a qui acabaven de representar. Penso sobretot en els tertulians de Societat Civil Catalana (SCC), que mai han acabat d’explicar ni quants socis són ni, sobretot, qui estava pagant la seva festa. Però els esdeveniments dels últims quatre mesos fan que els criteris sota els quals avaluar si una cobertura és justa o proporcionada hagin variat.

En el cas de Vox, per exemple, i tenint en compte el seu paper d’acusació particular en la causa de l’1-O, acumulen molt més poder que no pas el que els seus 50.000 vots en el conjunt de l’Estat indiquen. Passa el mateix amb SCC. Aquí el suport de determinades forces polítiques i dels mitjans -i de qui els financi- ha sigut fonamental per convertir-la en la punta de llança de mobilitzacions salpebrades d’aguilots i agressions. Tots dos grupuscles tenen més incidència en la vida pública de la que veritablement els tocaria. I ho aconsegueixen gràcies a la complicitat de l’Estat, entès en el seu sentit més ampli.

Com a articulista he evitat tant com he pogut comparar la regressió actual i evident que està patint Espanya en matèria de drets amb el feixisme, perquè una mica hem evolucionat i ja no hi ha matances com les de fa un segle. Però hi ha mecanismes que són calcats: la deshumanització de l’altre, l’empresonament polític, la submissió del sistema judicial als interessos del govern, la creació d’un aparell legislatiu que s’arroga el poder de dictar què és veritat o mentida...

En aquest context, em sembla raonable convidar els extremistes i confrontar-los a les seves múltiples misèries. A TV3, com a mínim, els confrontaran amb veus crítiques. ¿A quantes teles senzillament els posen la catifa?

I, pel que fa als mestres de l’equidistància que lamenten el retrat que surt d’Espanya un cop entrevistes aquests sinistres personatges... bé, no es pot dir que l’esquerra espanyola, o la dreta raonable, estiguin alçant gaire la veu per denunciar l’atropellament català.

stats