Una preocupant sentència que avala difamar contra TV3

BarcelonaFeta la llei, feta la trampa, diuen. Però ja té conya que la trampa te l'avalin uns jutges. I això és el que ha passat amb el conflicte que mantenen 'El País' i TV3 per un article del diari en què explicaven mil i una maldats –i encara unes quantes més– del canal públic català. El jutjat va condemnar en primera instància el rotatiu de Prisa, que va respondre-hi presentant recurs i publicant de nou el reportatge. L'argumentació d''El País' és que es tracta d'un article d'opinió. Però la peça es va servir en un format de reportatge, inserit a les pàgines d'informació. I tot i que és cert que hi havia valoracions –subjectives i, per tant, impossibles de rectificar per definició– també hi havia asseveracions que tenien forma de recompte de fets. Per exemple, "A TV3 mai es parla de la fuga d'empreses" (i no: el comitè professional va comptar més de 30 notícies en què sí que s'abordava el tema) o bé quan diu que l''Info K' va parlar dels presos polítics "amb les fotos dels Jordis" (i tampoc: eren dos periodistes del programa infantil). Així tot l'article: a partir d'un fet mal explicat, s'apuntalava una conclusió emparada efectivament en la llibertat d'expressió, però que no hauria de passar els controls de qualitat d'un diari, per poc rigorosa. Si em poso a distorsionar fets, puc fer una doble pàgina explicant que Telecinco és la televisió cultural més exquisida d'Europa. Però se suposa que algú dels que tinc per sobre al diari hauria de qüestionar la meva metodologia d'anàlisi. ¿L'article seria inquerellable? Potser sí. Però això no el convertiria en honest.

L'Audiència, amb la seva resolució, valida un dels mètodes tramposos dels mèdia per excel·lència. La manca de separació avui dia entre opinió i informació ajuda a entendre l'aparició de Trump, el Brexit i altres populismes tòxics que tenim més a prop. És una carta blanca per mentir alarmant.