Dia 2. La premsa catalana es mulla poc. Una part apel·la als sentiments (" Galiza chora " i primer pla d'una noia plorant, El Periódico ; "Desolació", ARA; "Balanç esfereïdor", El Punt/Avui). L'altra s'escuda en una pregunta: "Per què anava a 190?", (La Vanguardia ). La premsa de Madrid, en canvi, ja se la juga. ¿Valentia periodística o intenció política? Totes dues coses, probablement. El Mundo posa el focus en les infraestructures -és a dir, en el govern- i obre portada amb "L'Alvia anava a alta velocitat en un tram sense seguretat d'Alta Velocitat". L' Abc, per contra,acusa sense miraments el conductor ("El maquinista es vantava del seu gust per la velocitat") i ho recolza en un comentari fet a Facebook, l'any 2012, en to humorístic. Molts mitjans en van fer notícia -l'ARA inclòs, tot i que la va acabar despublicant de la web- però ningú ha tingut l'estómac de convertir-ho en portada i recolzar-hi la seva tesi editorial. La seva culpabilitat caldrà determinar-la, espero, amb arguments més ferms. Si no, haurem de revisar aquella vella fórmula i adaptar-la als nous temps: "Tot el que digui o publiqui a Facebook podrà ser utilitzat en contra seva".
Una advertència
El País obria la secció Catalunya amb la crònica del primer informe lliurat pel Consell per a la Transició Nacional. El títol supurava intenció. "Els assessors alerten Mas que pot acabar a la presó per la consulta". El primer got d'aigua al vi era agafar el solemne Consell per a la Transició Nacional -pura majúscula institucional- i rebaixar-ho a un àton "els assessors". I després hi ha agafar el rave per les fulles i elevar un tema menor -el de la presó- a titular i fil argumental de l'article, deixant de banda detalls com que es determinés que la consulta és legal o que es parlés del redactat de la consulta. En destacar el futurible engarjolament, més que un avís del Consell, ho semblava - ojito - del diari.
