La premsa de Madrid necessita un independentisme a la desesperada

BarcelonaPortada de l''Abc': "La por de la presó estova l'independentisme". Diu la màxima castellana que 'la letra, con sangre entra'. I el verb 'estovar' remet a referents com el del pop, que cal colpejar contra el marbre abans de tirar-lo a l'olla. O bé el cavall -o millor encara, l'ase-, a qui li enfonsen les rodes dentades dels esperons al llom per fer-lo avançar. El titular defineix perfectament la relació entre l'Estat i l'independentisme. Si el titular fos un vi, diríem que té notes d'humiliació i animalització. Per cert, la portada és monogràfica, però té la mossegada d'un anunci de la web Idealista, amb el lema "En el fons, t'estimo". En el fons de la piscina, deu ser.

Ara bé, el consens que hi ha a la premsa de Madrid sobre el sobiranisme –cal esclafar-lo sense contemplacions– contrasta amb la desorientació amb què es pronuncien sobre la governança espanyola. Així, mentre que 'El País' intenta donar per amortitzat Rajoy –amb el titular de portada "La ruptura de Ciutadans amb el PP amenaça la legislatura"– la sempre fidel 'La Razón' obre la primera plana amb un "Rajoy compta amb Cs per als pressupostos tot i la tensió amb Rivera". Veure discrepar tant 'El País' i 'La Razón' s'ha convertit, com deien els pallassos de la tele, en 'un plaser que no suele suseder'.

Aquest contrast salvatge posa en evidència una trista constatació: Catalunya ha estat el gran pretext perquè ni PP ni PSOE –ni tampoc Cs i Podem, pretesos renovadors que han quedat en versions Hacendado del bipartidisme de sempre– abordessin la qüestió del fracàs d'Espanya com a projecte nacional. Potser per aquesta por del buit i de l'absència de l'enemic intern, ara que s'entreveu una desescalada relativa del conflicte català (o almenys així ho espera Madrid) 'El Mundo' obria amb "El PNB es destapa i planteja una independència 'de facto'". Vinga, sant tornem-hi, anem a estovar.