Vendre's la portada sencera (o la gana de demà)
BARCELONADijous passat, la majoria de diaris van arribar al quiosc embolcallats en el que s'anomena una falsa portada publicitària. Sota la capçalera –cadascú la seva– hi havia un article, maquetat en forma de notícia, en què es llegia "1 de cada 5 espanyols pot guanyar més". Es tractava d'un anunci de la loteria primitiva, lleig i xaró com una mala cosa. La publicitat tradicional a la premsa està en crisi i això obliga els diaris a repensar la fórmula amb la qual comercialitzen els seus espais. Però vendre's la portada i corrompre la capçalera em sembla la forma més desafortunada. No és pas per una pruïja sacralitzadora: em sembla una decisió que funciona en el curt termini però ensorra el diari a llarg. Perquè atempta contra el valor de marca. I erosiona la teva capacitat d'anar a un anunciant i dir que el públic, quan li evoques el teu nom, et relaciona amb credibilitat. Que vol dir credibilitat a l'hora d'informar però també credibilitat a l'hora d'acollir una marca a les teves pàgines. Si has demostrat que el lloc més noble que tens te'l vens per a una activitat discutible com la loteria, que s'anuncia invocant l'ambició estrictament monetària, ¿quins valors li estàs adjuntant a la teva capçalera, exactament?
La premsa ha d'explorar noves formes de promoció publicitària. I probablement anem a un model en el qual la part editorial i comercial no estaran separades per un cop de destral com ha sigut tradicional. Això només es pot fer, però, si identifiques amb honestedat si un determinat text és fruit de la teva línia editorial o derivat d'un acord econòmic i si no devalues el teu producte, que és la informació. Portades falses amb falses notícies és devaluació pura i no té res a veure amb el futur: és només esprémer el vell sistema de manera una mica grotesca.
A vegades, com diuen, els estalvis foraden les estovalles.
